Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


La finestra: L’abecedari de Roald Dahl

 

 

 

 

Roald Dahl era tan alt (1,98 m!) que, quan va pilotar un avió de guerra, els genolls li tocaven la barbeta i, quan aterrava, els mecànics de l’aeròdrom l’havien de treure de la cabina a pes de braços, de tan garratibat com quedava.

A molts relats de Dahl hi ha bèsties simpàtiques: guillots com Mr. Fox, tortugues com Agu Trot o bestioles menudes com les cuques que viuen al Préssec Gegant. Fins i tot, a vegades, n’inventa de noves, com l’ocell Capgirolla.

Quan anava a escola encara es permetien els càstigs corporals, sovint injustos. Aquesta crueltat absurda apareix sovint als relats de Dahl, encarnada en personatges tan exageradament antipàtics i poca-soltes com Els Culdolla.

L’any 1938 Roald Dahl va trobar la seva primera feina a la ciutat tropical de Dar es Salaam, i diu que era tan “meravellosa, bonica i excitant que la seva imatge ha quedat gravada en el meu cap des d’aleshores”.

Els seus dos esports preferits van ser el fives (una mena de handbol britànic) i l’esquaix. Però també va ser bo en la natació, el rem, l’hoquei... i la boxa, que admirava més que no pas practicava.

Aquest escriptor té molta traça per a aconduir la trama de l’obra fins a obtenir-ne un final rodó i sorprenent, tant si es tracta d’històries fantàstiques com realistes o de terror.

Dahl va ser un gran guionista de cinema i de televisió. Per al cinema va adaptar obres de Ian Fleming, com Chitty Chitty Bang Bang, i de l’agent 007; va fer els guions de molts episodis televisius d’Alfred Hitch-cock i, és clar, els dels seus propis relats, com les Històries imprevistes.

A nou anys, Dahl es va sentir com un heroi quan va ficar una rata al pot de confits d’una bruta i antipàtica botiguera. Amb humor, farà sortir ratolins i donotes a moltes de les seves històries, protagonitzades per nois tan agosarats com el de Les Bruixes.

Dahl tracta els seus lectors, adults o infants, com a persones intel·ligents i plenament capacitades per a gaudir amb la ironia, la irreverència i la imaginació d’un autor, políticament incorrecte però extraordinàriament crític amb la injustícia o l’abús de poder.

Roald Dahl fa servir jocs de paraules sovint, com es pot apreciar en els cognoms dels personatges de Matilda i, sobretot, en el llenguatge emprat a El Gran amic gegant, amb aquells “cogombrolls llepaditosos i melivellosos” que fan fer “petiquipums”.

Roald vivia tranquil al comtat de Kent. Però es delia per viure a l’Àfrica i ho va aconseguir fent de representant de la Shell. En esclatar la guerra, es va entrenar com a pilot a Kenya. I és a partir de l’experiència de pilot de guerra que comença la seva vida d’escriptor.

Les seves obres s’han traduït a moltes llengües. Ell en sabia quatre: l’anglès –és clar!–; el noruec, perquè els seus pares i els seus avis eren de Noruega; el suahili, que va aprendre a l’Àfrica, i una mica de gaèlic, perquè havia nascut a Gal·les.

Dahl va haver de suportar la malaltia i la mort de molts familiars: va perdre el pare i la germana quan ell era xic, i de gran, va assistir a la mort de la seva filla i a la llarga malaltia de la seva primera dona i del seu fill.

Ep! No tots els narradors de Noruega (país dels seus pares i on ell estiuejava) tenen un nas enganxat com el seu. Era petit quan, després d’un accident, el nas li va quedar penjant, però, després d’una llarga operació, l’hi van fixar per sempre més.

Els personatges de Dahl són completament oposats. Hi ha oposició física i de caràcter entre Mrs Trunchbull i Miss Honey a Matilda; entre l’àvia i el nét a La meravellosa medicina d’en Jordi; entre un gegant i una nena a El gran amic gegant, etc.

Tot i que aquest escriptor es considera més un mestre de la prosa que de la poesia, en moltes de les seves obres hi ha petits poemes molt divertits, i té un llibre, Versos perversos, on es capgiren els contes de tota la vida.

L’artista britànic que més obres de Dahl ha il·lustrat és Quentin Blake i, realment, l’humor de l’un i el traç desimbolt de l’altre combinen d’allò més bé.

L’esposa de Dahl va redactar un receptari molt recomanable i fàcil de dur a terme, inspirat en els personatges del seu marit: Les fangstigoses receptes de Roald Dahl.

Quan Dahl estava fent un safari, un simba (‘lleó’ en suahili) es va endur una dona, aferrada i travessada entre les mandíbules, fins que molta estona després la va amollar sana i salva, sense ni una esgarrinxada. Roald sempre ho va considerar un prodigi inexplicable.

És millor llegir les obres d’aquest autor en anglès, però fa anys que en tenim bones traduccions catalanes, fetes per diversos traductors traçuts, entre els quals els escriptors Ramon Barnils, Miquel Desclot o Jesús Moncada.

Aquest autor va agafar molta mania als uniformes –de tota mena– des que a l’escola secundària el van obligar a dur-ne un que, segons ell, el feia semblar un aprenent d’enterramorts idiota!

Fins a disset anys totes les vacances d’estiu de la família van transcórrer a l’illa noruega de Tjöme. Sempre més en va conservar un magnífic i idíl·lic record.

En aquests webs trobareu informació ben interessant sobre aquest autor i sobre les activitats que hi tenen relació:
www.roalddahl.com/museum
genius.diba.cat/roald-dahl
www.imdb.com/name/nm0001094

La llaminadura preferida de Dahl era la xocolata. Quan era noi i estava en un internat, de tant en tant rebien mostres gratuïtes de xocolata Cadbury, i això li feia tanta il·lusió que d’aquest record en va sortir Charlie i la fàbrica de xocolata.

Aquesta és una lletra que el català fa servir escassament. Però allò que, com a escriptor, Dahl feia servir assíduament era el paper, que preferia que fos de color groc. I com es diu groc en anglès? Yellow, és clar!

Una de Les bruixes va dir que Dahl era un “trrrampóz” perquè, quan va arribar a Zanzíbar, on “volia viure entre jungles, lleons, elefants i cocoters”, no “ez va mourrre del vaixell, zenze tocar terrra, i amb prrrou feinez ez va limitar a enzumar l’arrroma del clau d’ezpècia i rrrez méz”...

Text: TERESA DURAN
Il·lustració: ÒSCAR JULVE

Portada del número 1303
Sumari
1303

Novembre 2016


Portada: DANI JIMÉNEZ


  • 2Cresques
  • 3Notícies
    Alfons Delmar
  • 4El Dog i el Muix
  • 5 La finestra
    L’abecedari de Roald Dahl
  • 8Ornis
  • 10Festa dels Lectors de Cavall Fort i El Tatano
  • 13Parker i Badger
  • 14El calaix del doctor Cirera
  • 16Cul de sac
  • 17El conte
    La fletxa negra
  • 20La natura
    Qui hi viu, a les tarteres?
  • 24Minimegacracs
    Sóc cantautora
  • 26Kid Paddle
  • 27L’article de butxaca
    El fòrum
  • 28Els bruixots de Kibor
  • 32Tria i remena
  • 33El carnet de Cavall Fort
  • 34El concurs
  • 36Pesquis i Baliga

Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina