Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Curiositats del nostre calendari (1)

No us heu preguntat mai per què el calendari que tenim és com és? Té coses molt curioses, per no dir estranyes!
Per què dividim l’any en 12 mesos desiguals, set de 31 dies, quatre de 30 i un de només 28 (o 29 cada quatre anys)?
I per què els començaments de les estacions de primavera, estiu, tardor i hivern no es fan coincidir amb un dia primer de mes?
Els noms de setembre, octubre, novembre i desembre vénen clarament dels mots que en llatí signifiquen "set", "vuit", "nou" i "deu" (septem, octo, novem i decem), però són mesos que ocupen els llocs 9, 10, 11 i 12 del calendari!
Per què celebrem la pasqua cada any en dies diferents...?
I les denominacions dels altres mesos, des del gener fins a l’agost, quin origen tenen?
Com que he pensat que us agradaria saber alguna cosa de tot això, he decidit explicar-vos una mica el que se’n sap. És una història llarga, molt llarga...

Una creació dels romans

Traslladem-nos al segle VII abans de Crist, quan la ciutat de Roma era governada per un rei que es deia Numa Pompili (715-672 aC), que va adaptar el calendari que ja tenien els etruscos fent-ne un de deu mesos, que començava amb el mes de Martius (o sigui Mars). I es van posar els noms d’Aprilis, Maius, Junius, Quintilis, Sextilis, September, October, November i December als altres nou mesos. Quintilis i els altres que el segueixen s’anomenaven així pel lloc que ocupaven (eren el cinquè mes, el sisè, etc.). Però pel que fa al nom dels quatre primers la història no ens diu amb certesa quin origen van tenir. S’han fet moltes suposicions.
El primer, Martius, podria venir del nom del déu Mart, el déu de la guerra, perquè era el mes en què tradicionalment començaven les campanyes bèl·liques. Pel que fa a Aprilis, es diu que podria ser perquè és el mes en què es comencen a aperire (obrir) les fl ors, o potser perquè era dedicat a una deessa etrusca de nom Apru. De Maius es diu que seria per referència a la deessa Maia, mare del déu Mercuri...
El calendari dels etruscos només tenia deu mesos de 31 o 30 dies i al final de l’any calia afegir-ne una seixantena més per fer coincidir l’any amb el pas de les estacions, cosa que es feia amb no gaire aproximació... Per això el mateix Pompili va arreglar-ho afegint-hi dos mesos que es van acabar anomenant Januarius i Februarius (gener i febrer), i no sabem tampoc amb certesa d’on van agafar aquests noms. Com que els van fer més curts, de només 30, o 29 o 27 dies, la cosa no coincidia amb el cicle solar i, de tant en tant hi afegien encara un tretzè mes, que més tard va desaparèixer.

Durant més de sis segles els sacerdots dels déus romans, que eren els anomenats pontifices, s’encarregaven de determinar quin dia era el primer de l’any. I com que no tenien gaire precisió astronòmica, ja podeu pensar com anava la cosa.

La reforma de Juli Cèsar

arribem a l’any 46 aC, que correspon al 707 de la fundació de Roma. En aquest moment ja no hi ha reis a Roma, sinó república. Però un home que es diu Juli Cèsar ha estat nomenat dictador i gran pontífex. I ara ell vol fer una reforma sòlida i duradora del calendari. Fa venir d’Egipte un astrònom famós, Sosígenes d’Alexandria, i li encarrega que arregli la cosa. Aquest astrònom havia arribat a la conclusió que l’any solar dura 365,25 dies (i no es va equivocar de gaire, ja que és, segons els càlculs actuals, de 365,2422 dies) i va fer una proposta: establir durant tres anys la durada anyal de 365 dies i a l’any següent de 366, i anar repetint això. Així la cosa quedava força ben compensada (però no encara del tot!).
Juli Cèsar va acceptar la proposta. Els mesos s’alternarien: serien de 31 dies gener, març, maig, juny, quintilis, setembre i novembre, i tots els altres de 30 si l’any era de 366 dies, i per als anys de 365 dies el mes de febrer en tindria només 29. L’any no començaria al març, sinó al gener, i això va fer que els noms de quintilis, sextilis, september... ja no corresponguessin a la realitat. Per a poder fer tots aquests ajustaments hi va haver un any de 445 dies, que es va anomenar “any de la confusió”.

Octavi August hi fa un altre canvi desgraciat

A la mort de Juli Cèsar (44 aC), que va ser assassinat, el Senat, agraït per la reforma del calendari, va decidir donar el seu nom a un mes de l’any: el quintilis, en el seu honor, es diria Julius, i d’aquí ve el nostre juliol. Ara bé, la reforma juliana no s’havia aplicat bé del tot i l’emperador Octavi August, successor de Juli en el govern de Roma, va haver d’imposar que es fes com calia, cosa que va implicar que hi hagués 12 anys seguits sense cap bixest. I aleshores el Senat va voler donar també el nom de l’emperador a un mes de l’any, i se li assignà el sextilis, que va prendre el nom d’Augustus (el nostre agost). Però s’hi va veure un inconvenient: tenia 30 dies, un menys que el de Julius, cosa indigna d’un emperador, que era més que el dictador Juli Cèsar, i el Senat va determinar que l’Augustus fos també de 31 dies, i aleshores, per evitar tres mesos seguits de 31 dies, va fer de 30 dies el setembre, de 31 l’octubre, de 30 el novembre i de 31 el desembre. I així l’any va passar a tenir 7 mesos de 31 dies. Per a arreglar-ho (o desarreglar-ho!) es va haver de restar un altre dia del febrer, que va passar a ser només de 28 dies els anys de 365 i de 29 els anys de traspàs! Ja teniu d’on ve aquesta incongruència d’un febrer tan curt.

L’expansió de la religió cristiana va anar escampant el calendari julià. I d’aquí ve el nostre calendari europeu (o occidental, com en diuen molts). Però s’hi van haver de fer canvis perquè no quadrava del tot amb la realitat astronòmica. Això, però, us ho explicarem en un altre article. Si el voleu llegir, feu clic aquí.

Text: FRANCESC NICOLAU
Il·lustració: LLUÏSOT

Portada del número 1251
Sumari 1251

Setembre 2014


Portada: ÒSCAR JULVE

  • 2Cresques
  • 4Ot, el bruixot
    Alfons Delmar
  • 5La finestra:
    Operació: tornada a l'escola
  • 8Ornis
  • 10Kid Paddle
  • 11Parker i Badger
  • 12El calaix del doctor Cirera
  • 14L'article de butxaca
    Festa dels Lectors de Cavall Fort
  • 15Taller de cuina
    Puré de patates amb pastanagues i brócoli
  • 16El Dog i el Muix
  • 17El conte
    L'abordatge
  • 20La natura
    Campions de salts
  • 24 Curiositats del calendari (1)
  • 26Akissi
    El paradís dels conills
  • 32Tria i remena
  • 34 El concurs
  • 36Pesquis i Baliga

Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina