CAVALL FORT | Cavall Fort: 1164: 'ENTREVISTA: En Viladoms, el pare de Pesquis i Baliga [CAVALLFORT]

En VILADOMS, el pare de Pesquis i Baliga

Tots coneixeu en Pesquis i la Baliga, en Bet i Bop i en Pere Sense Por d’El Tatano. Però... us heu preguntat mai qui hi ha al darrere? Qui els dibuixa, qui s’inventa les seves històries? Doncs és un noi de carn i ossos, en Viladoms, Jordi Viladoms, dibuixant professional i dissenyador gràfic. Per saber com és la seva feina, l’hem anat a entrevistar!

De petit ja dibuixava!

“De ben petit, la meva mare em donava fulls de calendari vells per dibuixar. Però jo no els volia: volia papers nets per les dues cares! Així en feia llibrets, plegats i cosits, amb històries dibuixades.”

Ja t’agradava dibuixar, de petit?

–Sí, i tant! De fet, no recordo ni el moment en què vaig començar: tinc la sensació que sempre he dibuixat... Encara hi ha mestres de l’escola bressol que es recorden de dibuixos que vaig fer!

Segurament la classe de dibuix era la teva preferida...

–Quan jo anava a l’escola fèiem “manualitats”. Dibuixar sí que m’agradava, perquè me’n sortia prou bé... Però amb les altres coses, era força desastrós: això de manipular materials no m’ha agradat mai gaire!

Vas fer estudis relacionats amb el dibuix?

– Sempre havia sabut que em dedicaria a dibuixar. Un dissenyador del meu poble em va orientar i em va suggerir estudiar disseny gràfic. Quan vaig acabar de l’institut, vaig anar a l’Escola Massana de Barcelona a estudiar durant cinc anys. Baixava cada dia amb el tren des del meu poble, Sant Vicenç de Castellet, fins a Barcelona!

Viladoms, què és, el disseny gràfic?

“El disseny gràfic abraça moltes coses: disseny de les etiquetes dels productes del supermercat, les cobertes dels llibres, les pàgines dels llibres, els logotips de les empreses, rètols, pàgines web... Tot això algú ho ha de pensar i fer amb gust i amb coneixements tècnics. El disseny gràfi c ens envolta molt, en la nostra vida. És un món molt gran! I el dibuix és una part d’aquest món.”

Dibuixar o treballar?

Treballar dibuixant deu ser molt divertit...

–És una feina maca, però no deixa de ser una feina; no us penseu que estic sempre per  casa, dibuixant només quan em ve de gust, no! Hi ha unes obligacions que s’han de complir i de vegades és una feina repetitiva i força dura. El que és clar és que el dibuix té una part lúdica, divertida, que fa que sigui un ofici diferent dels altres.

Quantes hores dibuixes cada dia?

–Intento ser bastant estricte i faig un horari “normal”: dibuixo set, vuit, nou hores... Si tinc molta feina, més de nou o deu hores i fins i tot els caps de setmana!

Com dibuixes?

–El primer dibuix sempre és fet a mà, amb llapis, perquè has de rectificar, esborrar... Això és l’esbós. Llavors el passo a tinta: amb una eina –en el meu cas la ploma– calco el dibuix que he fet. Però en comptes de fer moltes línies per dibuixar un element, com a l’esbós, en faig una de sola, la decisiva! I aquest dibuix a tinta l’escanejo i un cop el tinc a l’ordinador, el pinto amb el programa Photoshop. Pinto amb ordinador des de l’any 1995, més o menys.

“Ara pinto amb ordinador, però els primers Pere Sense Por d’El Tatano eren pintats a mà amb guaix. Hi ha més tècniques, per a pintar a mà, com l’aquarel·la.”

Quin parell!

En Pesquis i la Baliga són fills teus?!

–Són fills meus perquè m’entusiasma dibuixar-los! Jo no en tinc, de fills de veritat, i no són, per tant, el reflex dels meus fills. Però sí que la Baliga està força inspirada en un personatge real, una nena que havia estat alumna de la meva dona, la Núria, que és  mestra. I en Pesquis... sóc una mica jo!

I com se t’acudeixen, les seves històries?

–Doncs espontàniament, quan vaig pel carrer, o en alguna situació concreta, o amb altres persones... De vegades és una cosa insignificant que crea un joc mental que em porta a la idea de la història.

Potser és perquè tens sempre al cap el fet de crear històries...

–Sí, sí. Si no tens clar que vols pensar guions, no et vénen al cap: s’han de tenir les portes obertes i després vénen les idees.

En Pesquis i la Baliga són barcelonins, però tots els lectors de Cavall Fort, siguin d’on siguin, s’hi identifiquen!

–És clar! Ells viuen en un barri, que podria ser el de qualsevol ciutat o poble. I el lloc on estiuegen també és proper, podria ser algun lloc de la Costa Brava, perquè té mar i muntanya. En Pesquis i la Baliga es mouen en un ambient proper: van de colònies, a l’escola... Les anècdotes gracioses surten de la vida normal. No van a llocs estranys, ni fan coses extraordinàries, ni tenen superpoders, ni escalen parets, ni surten volant per la finestra. Són nens corrents i normals. Com els lectors de Cavall Fort!

“Sempre tinc idees de nous personatges i les seves històries! Però és clar, una cosa és tenir la idea i l'altra és fer-la realitat i dibuixar-la!”

Text: EUGÈNIA MORER
Dibuixos: VILADOMS
Fotografies: XITA CAMPS