CAVALL FORT | Cavall Fort: 1148: Una taca invisible [CAVALLFORT]

Una taca invisible

La matèria primera dels fotògrafs és la llum. El temps necessari per a fer una fotografia depèn de la quantitat de llum i, per això, avui totes les càmeres porten incorporats fotòmetres, que són els aparells que permeten mesurar la seva intensitat. Fa molts anys es feien servir fotòmetres molt senzills, com el que us proposem de fer en aquest experiment, anomenat fotòmetre de Bunsen.

Materials

Només necessiteu un tros de full blanc tacat amb una gota d’oli.

Com es fa?

Poseu-vos davant d’una finestra aguantant amb la mà el full de paper tacat amb oli, de manera que la llum de la finestra n’il·lumini bé el costat del darrere. Notareu com la taca es veu més clara que la resta del paper. En canvi, si us gireu d’esquena a la finestra i mireu el full il·luminat pel davant, veureu que la taca ara es veu més fosca que la resta del full. Dins d’una habitació on hi hagi dos llums podeu veure la taca més clara o més fosca que el paper segons on us poseu i cap on orienteu el full. Que la taca es vegi més clara o més fosca depèn de quin dels dos costats del paper rep més llum.

Fins i tot, podeu trobar una posició en què la taca desapareix (quan la llum és la mateixa als dos costats del paper)! Podeu fer l’experiment a les fosques fent servir el paper tacat per a comparar la lluminositat de llanternes o espelmes. Poseu-ne una a cada costat del paper, que es pot aguantar amb una pinça d’estendre la roba. Observeu des d’un costat i feu-lo moure fi ns que la taca desaparegui. Encara que canvieu de costat tampoc no veureu la taca. La llanterna o l’espelma que estigui més lluny del paper serà la que tregui la llum més intensa.

Per què desapareix?

Podeu entendre com funciona el paper tacat amb oli si el poseu sobre un full de diari.
Veureu que on hi ha la taca el paper és translúcid i deixa passar força bé la llum, de manera que es pot llegir què hi ha a sota. La resta del paper és opac i no deixa veure res. Quan el full s’il·lumina reflecteix la llum excepte on hi ha la taca, que la deixa travessar.

Si mirem cap a la finestra, la llum intensa de l’exterior pot travessar el paper només on hi ha la taca i, per aquesta raó, la veiem més clara que la resta del paper, que només pot reflectir la llum menys intensa de dins l’habitació. Si ens girem i mirem cap a dintre, el paper reflecteix la llum intensa que entra per la finestra mentre que la taca la deixa passar cap a l’altre costat, i per això la taca es veu més fosca.

Podem deduir que hi haurà una situació intermèdia, que correspon a la mateixa il·luminació a cada costat del paper, on la taca no és ni més clara ni més fosca que el paper i, per això, es torna invisible.

Text: ADOLF CORTEL
Il·lustració: LAURA DE CASTELLET