Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


La muntanya de SAL de Cardona

Sabíeu que, fa més de 40 milions d’anys, a les terres on avui es troba Cardona, hi havia un mar que cobria una bona part de Catalunya? I que gràcies a aquest mar tan antic es va formar una muntanya de sal que és una meravella geològica única al món?


Una muntanya que brilla

La muntanya de sal de Cardona és molt diferent de qualsevol altra muntanya que conegueu. Allò que més us sorprendrà és la seva brillantor, provocada pel reflex de la llum del sol sobre els cristalls salins. Els seus colors, des d’un blanc immaculat fins a un gris clar matisat amb tonalitats rosades, són conseqüència de la combinació dels diversos tipus de roques salades que formen la muntanya.

 Una muntanya que es desfà

Si us la mireu de més a prop, us adonareu que les roques estan plenes d’unes arestes tan primes i esmolades que sembla que us hi pugueu tallar. I és que, quan plou, l’aigua de la pluja desfà la sal i dibuixa sobre la seva superfície formes molt singulars com aquestes:

  • Rasclers: els canalets per on circula l’aigua de la pluja, que formen arestes.
  • Xemeneies: petites columnes de sal que tenen una pedra per barret. Aquesta pedra ha impedit que la pluja dissolgui la sal. Quan caigui per acció del vent o del pas d’algun animal, la xemeneia s’anirà desfent de mica en mica fins a desaparèixer.
  • Bòfies: grans forats en forma d’embut que es formen quan l’aigua es filtra cap a l’interior de la muntanya.

Com va néixer la muntanya?


1. Cardona, 2. Riu Cardener, 3. Muntanya de sal,
4. Sediments posteriors, 5. Substrat

  • Fa 40 milions d’anys, aquí hi havia un mar.
  • Fa 35 milions d’anys, aquest mar es va començar a assecar. L’aigua es va anar evaporant i, de mica en mica, la sal que contenia es va transformar en roca.
  • Després d’anys, segles i mil·lennis, al lloc on hi havia hagut el mar s’hi van formar nombrosos rius i rierols, que van cobrir les roques salades amb moltes capes de sediments.
  • Fa aproximadament 15 milions d’anys, pel pes dels sediments, aquelles roques (evaporites) van començar a fluir cap amunt, aprofitant els plecs i les esquerdes dels estrats que les cobrien.
  • Fa 2 milions d’anys, les evaporites van formar una gran massa rocosa o diapir que va emergir a la superfície. D’aquesta manera, a Cardona, al costat del riu Cardener, hi va néixer una muntanya que, encara avui, continua creixent entre un i tres centímetres cada any.

Una muntanya que es menja

Si us decidiu a llepar un bocinet de pedra, de seguida podreu comprovar que és ben salada. A Cardona hi ha diversos tipus de roques salades. La més abundant és, precisament, la sal comuna (halita) que, normalment, utilitzem per a cuinar i per a condimentar els aliments.

Quan les neveres encara no existien

Al llarg de la història, la sal comuna també s’ha utilitzat per a conservar els aliments. Quan les neveres encara no existien, una de les poques maneres d’evitar que viandes tan necessàries com la carn o el peix es fessin malbé era, precisament, salar-les. Les restes arqueològiques recuperades a la vall salina demostren que la sal de Cardona ja s’utilitzava a la prehistòria i també en temps dels ibers i dels romans. A l’època medieval, el negoci de la sal va ser tan important que va convertir Cardona en una de les viles més importants de Catalunya.

Una mina gegantina

A més de la sal comuna, a Cardona també hi abunda la sal potàssica o silvina, molt útil per a fabricar pólvora i adobs per als camps de conreu. A la dècada de 1920, a la vall salina es va construir una gran mina, la mina Nieves, que va estar en funcionament durant més de seixanta anys. Sabíeu que alguns dels forats que es van excavar a la mina eren  tan grans com dos camps de futbol junts? I que, en algunes zones, les perforacions van arribar a més d’un quilòmetre de profunditat? Els pobres miners que hi treballaven havien de suportar temperatures de prop de 50 graus. Els devia semblar que eren a l’infern!

UN MUSEU MOLT SALAT

Us recomanem que visiteu el Museu de la Sal, que es troba a la placeta de Santa Eulàlia, al nucli antic de Cardona. Es tracta d’un museu petit i acollidor fundat per la família de Josep Arnau, un artista que va dedicar una bona part de la seva vida a esculpir figures de sal. El senyor Josep va treballar durant molts anys a la mina Nieves. Li agradava molt anar a la vall salina a buscar les roques per fer les seves escultures. El museu és ple a vessar de petites obres d’art que ens mostren l’habilitat del senyor Josep per a convertir un fragment informe de roca en un animaló o una fruita saborosa. Tot confeccionat artesanalment, utilitzant només mineral salí. No us ho podeu perdre!

Un plat d’ous ferrats amb botifarra, una maqueta del castell de Cardona, un bol de fruita... Aquestes escultures -i moltes més!- les podeu veure al Museu de la Sal. / Fotos: MT

Recuperem la vall salina

La vall salina de Cardona és un indret de gran valor natural i paisatgístic. Per això, forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya i gaudeix d’unes mesures de protecció específiques destinades a preservar-ne els valors i garantir-ne la conservació per a les generacions futures. Una de les actuacions més importants que s’hi estan duent a terme és la retirada dels residus de la mina, que malmetien el paisatge de la vall. Algunes persones que estimen aquesta petita vall pensen que el seu interès és tan gran que s’hauria de declarar patrimoni de la humanitat. Si us decidiu a visitar-la, de ben segur que hi estareu d’acord.

Un món màgic i fascinant

Quan la mina es va clausurar, l’Ajuntament de Cardona en va adquirir les instal·lacions amb la finalitat d’obrir-les al públic i convertir-les en un parc: el Parc Cultural de la Muntanya de Sal. Allà podreu endinsar-vos al món màgic i fascinant de la muntanya a través d’una petita galeria tota blanca i salada plena de delicades estalactites i estalagmites que es formen a una velocitat sorprenent gràcies a l’acció de l’aigua de la pluja. Això sí, haureu d’anar ben equipats amb un casc de miner, no fos cas que us despistéssiu i us donéssiu un cop al cap amb alguna estalactita amagada!

Text: MONTSE TENAS I BUSQUETS
Il·lustració: LAURA DE CASTELLET
Fotos: RAMON BONET I MONTSE TENAS

Parc Cultural de la Muntanya de Sal | www.salcardona.com
Museu de la Sal | www.museodelasal.com

Portada del número 1147
Sumari 1147

Maig de 2010

 

Portada: VILADOMS

  • 2 Cresques
  • 4 Ot, el bruixot
    Alfons Delmar
  • 5 La finestra
    La muntanya de sal de Cardona
  • 8 Kid Paddle
  • 10 Parker i Badger
  • 11 El retorn a la terra
  • 12 El calaix del doctor Cirera
  • 14 Ho diem bé?
    L’article de butxaca

  • 15 L’illa perduda
  • 16 El Dog i el Muix
  • 17 El conte
    Camí de sol
  • 20 La natura
    Salvem el tigre!
  • 24 Estefi
    El diari d’Estefi
  • 26 Els encants
  • 27 El fòrum
  • 28 Bet i Bop
    El retorn de l’Espiadimonis
  • 32 Tria i remena
  • 34 El concurs
  • 36 Pesquis i Baliga

Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina