CAVALL FORT | Cavall Fort: 1139: La finestra - El cinema abans del cinema

El cinema abans del cinema
HEM ANAT AL MUSEU DEL CINEMA A GIRONA

Una foto, un vídeo, anar al cine...
Això ho fem cada dos per tres!
Però... i els nostres rebesavis?
Es gravaven per les festes d’aniversari i penjaven els vídeos a Internet? Es feien fotos dels viatges i les ensenyaven als amics? Anaven al cinema els caps de setmana? Miraven la tele? Doncs no, és clar! Ep, però no us penseu que estaven amb els braços plegats! A l’època dels nostres rebesavis, i molt abans encara, la gent tenia ganes de poder captar les imatges, quietes i en moviment. Quants invents que es van fer! I alguns són genials i ni els coneixem! Per això hem anat al Museu del Cinema a Girona i hem parlat amb Jordi Pons, el seu director, que ens ha explicat molt bé com era el cinema abans del cinema.

 

 

 
TOMÀS MALLOLL: PASSIÓ PEL CINEMA.

El senyor Tomàs Mallol ha estat tota la vida un gran aficionat al cinema, i encara ho és!

Va néixer a Torroella de Fluvià el 1923. Va treballar de fotògraf i va ser director aficionat de cine. Li agradava col·leccionar els objectes antics de fotografia i cinema. I com s’ho feia, per trobar coses tan antigues i de tan lluny? En aquella època no hi havia pas Internet... Doncs durant molts anys va anar per fires, encants, mercats, antiquaris i subhastes de molts pobles i ciutats d’aquí i de tot Europa. Quin tip de voltar que es va fer! El resultat és una col·lecció enooooooorme de més de 20.000 objectes que el 1994 l’Ajuntament de Girona va adquirir i que... tatxan!, es van convertir en aquest Museu del Cinema.

 

Ombres per a fer contes

A l’Extrem Orient es van inventar això de posar siluetes davant d’un llum i darrere una roba per explicar històries. Començava l’espectacle de la imatge! Al Museu hi ha figures i siluetes de tota mena: antigues, modernes, de molt lluny, de casa nostra... I les podreu veure en acció!

 

Una llanterna molt màgica

Això sí que va ser una revolució! Un dels invents més sonats abans del cinema va ser un aparell que projectava imatges que estaven pintades en plaques de vidre. Això sí, s’havia de fer en un lloc fosc. La gent quedava bocabadada perquè, de cop i volta, apareixien davant seu paisatges llunyans, personatges fantasmagòrics... Fins i tot hi havia “llanternistes” ambulants, que anaven amunt i avall amb el seu aparell.

A la llanterna s'hi veien imatges com aquestes!

 

El món per un forat

Més tard, per fires i mercats, també s’hi trobaven uns aparells que permetien veure dibuixos i gravats en tres dimensions, gràcies a sistemes de lents i il·luminació. Així, la gent, que llavors no es movia mai de casa, podia viatjar pel món només mirant per un forat. Per això se’ls deia Mundo Nuovo, poliorames, peepshows... Eren tot un espectacle!

Un museu que funciona!
Les peces del museu no estan posades com si fossin restes de dinosaures, no! Són al costat d’explicacions i vídeos en què se’ns explica com funcionen. I fins i tot moltes les podem fer servir, com aquest poliorama tan bonic de l’any de la picor... Què hi deuen veure, aquests nens, que els agradi tant?

Les imatges prenen moviment...

Tan senzills i tan màgics!
Mireu el noi del gravat i el visitant del Museu: fan la mateixa cara d’embadocats mirant el fenaquitoscopi! Només amb un mirall i un cercle amb foradets, veiem un cavall corrent, una persona saltant... Els efectes òptics fan que tot ens sembli màgic!

Invents com la fotografia i els artilugis que permetien fer-nos creure que una imatge es movia, van ser molt importants per a l’aparició del cinema. El zoòtrop, el praxinoscopi, el fenaquitoscopi, el kinetoscopi, la cronofotografia... De mica en mica es va omplir la pica fins que un dia...

 

Les imatges ja es mouen per sempre!

El 1895 els germans Lumière van inventar un aparell, el cinematògraf, que permetia enregistrar les imatges de la realitat i després projectar-les. Us imagineu la cara que devien fer els nostres rebesavis quan van anar en una sala fosca i van veure imatges de gent movent-se per la pantalla com si res?

 

El cinema per a petits i grans

Finalment, al Museu també hi podem veure projectors dels primers anys del cinema. I per acabar-ho d’arrodonir, tenen una enorme col·lecció de projectors Cine Nic, un aparell que els catalans germans Nicolau es van inventar perquè els nens i nenes poguessin projectar historietes a casa. Va ser un èxit internacional!

Si voleu anar al MUSEU DEL CINEMA...
--Aneu al centre de Girona, al carrer de la Sèquia, 1.
--Hi teniu entrada gratuïta els que sou menors de 16 anys.
--Hi trobareu: servei de biblioteca i videoteca, botiga, s’hi fan cicles de cinema, exposicions temporals, conferències, visites teatralitzades, cursos... i si hi aneu amb l’escola, hi podreu fer un munt d’activitats i tallers!

Trobareu més informació del Museu a www.museudelcinema.org
I també podeu veure’n vídeos aquí
I imatges del museu i les activitats aquí
I podeu consultar el seu Facebook aquí

Text: REDACCIÓ
Dibuixos: CRISTINA LOSANTOS
Fotografies: © MUSEU DEL CINEMA (GIRONA) - Autor: J. M. OLIVERAS
Amb la col·laboració del Museu del Cinema