CAVALL FORT | Cavall Fort: 1135 - Un dia amb amics

Un dia amb amics
Festa dels Lectors de Cavall Fort

Feia un dia esplèndid. No calia anar a escola perquè era festiu. Què podia ser millor que passar el dilluns amb els amics de Cavall Fort? Això devien pensar els nombrosos nens i nenes, i la seva família, que es van convertir en festaires, el passat 12 d’octubre, a la plaça Major de Vic, en aquesta segona Festa dels Lectors.

Quina colla!

El primer pas per a ser festaire era visitar el taller de ventilòmetres del doctor Físikus i fer el barret de la Festa, inventat per a l’ocasió pel doctor i en Sergi Grapes. Era un barret màgic: donava forces per a aguantar tot el dia i passar-s’ho d’allò més bé. Amb el doctor Físikus, a més, els festaires podien fabricar el seu propi meteorit.  Necessitaven globus, farciment de coixí, tires de plàstic i un embut de cartó. Un cop acabat, jugaven a llençar-lo al cel i recollir-lo quan queia. Per a continuar fent manualitats, calia passar pels tallers dels lectors de Cavall Fort, on ensenyaven a fer uns moneders molt originals, amb brics de llet o suc de fruita, i punts de llibre. Però l’estrella de les manualitats va ser l’encanyissada: el repte era construir una gran estructura fent servir canyes entrelligades amb gomes. Al mig de la plaça es veia un embolic de festaires muntant un embolic de canyes que anaven canviant de forma contínuament...

Uns moneders fets de brics!!!

Els nostres lectors són d’allò més enginyosos! Una prova n’és el taller que van organitzar en Pau i en Marc, d’onze anys, i l’Ona i l’Anna, de nou, tots quatre de Sabadell. Són molt manetes i els hauríeu d’haver vist, ensenyant a fer moneders amb brics de llet i de suc de fruita! Ells portaven material i moltes ganes de fer el seu taller. Fins i tot van dibuixar un full d’instruccions per explicar com es feia. I sabeu quants festaires hi van participar? Més de cent vint! Aquí els teniu en plena acció a la plaça, ben enfeinats plegant brics!

Petits pintors i grans músics

Als amics del dibuix els esperaven els guixos de colors i les rajoles que envoltaven la plaça perquè hi deixessin els seus dracs. El terra no va trigar a omplir-se de guixdracs de tota mena: verds, roses, blancs... I també del Barça! A més, els festaires pintors podien participar en el “Llibre de tots” d’enguany i veure com va quedar el de la primera Festa: dos volums gruixuts farcits de dibuixos. Els amants de la música també van estar de sort. El Quartet Colors va inundar el Casino de música clàssica i cançons populars per als més petits. I al racó de contes, rondalles i endevinalles, en Jaume Barri va animar el públic interpretant, amb la guitarra, cançons sobre cavalls. Sobre què havien de ser, si no, a la Festa del Cavall Fort?

Trobada amb amics

Els bons amics de Cavall Fort no es van voler perdre la Festa. Com la Lola Casas, que va llegir els seus poemes de colors. Sabíeu que la seva poesia és dolça com els caramels? Pels voltants hi havia l’Alfons Llobet, de l’Obrador, un dels organitzadors i mestre de cerimònies de la Festa. Corria amunt i avall, controlant que tot sortís bé. També van anar a Vic en Joaquim Carbó, escriptor i autor de La casa sota la sorra i molts altres llibres, i
en Jordi Viladoms, dibuixant de Pesquis i Baliga i d’En Pere Sense Por. Els festaires els van poder conèixer, fer-los preguntes, demanar-los autògrafs o fer-se fotos amb ells. En Viladoms fins i tot va fer dibuixos allà mateix i els va regalar. El matí havia d’acabar amb una de sonada, amb els timbalers de Soroll.com. Ells van donar pas a la cercavila dels ganyips amb els Gegants de Vic i les colles de Geganters i Grallers Ciutat de Vic. Després va arribar la ganyipada: ametlles i avellanes per a tothom! Però encara faltava una activitat més. Al racó dels contes, rondalles i endevinalles, en Cesc Serrat va treure dels seus baguls de vímet un munt d’històries sobre granotes, follets, dimonis, pescadors i gegants.

Qui vol jugar?

Els festaires més juganers es divertien amb l’Animalada de Katakrak, jocs d’enginy amb forma d’animals fets amb materials reciclats. S’hi trobaven des d’un elefant construït amb cadires i rodes de bicicleta fins a una paperera convertida en porquet.

També van descobrir com juguen els minairons, uns éssers fantàstics menudets que, diuen, viuen a boscos i muntanyes. Ells no tenen videojocs, ni ordinadors, ni joguines amb piles. Juguen amb productes naturals: pesquen peixos de fusta, fan construccions amb pedretes, agafen pinyes amb bastons... Ben a prop hi havia els jocs de Cavall Fort, creats per en Picanyol i en Santi Gomà per als festaires més llestos. També hi havia els jocs d’ara i de sempre; aquells que coneixen tant pares com fills, des d’estirar la corda fins a fer curses de sacs. Ep, que no solament hi jugaven els petits! Alguns pares feien anar les baldufes amb tanta alegria que semblaven nens.

Tarda de campionats

A la tarda, els festaires van competir en el concurs de llançament i captura de meteorits, en el campionat d’avions de paper i, sobretot, en els esperadíssims Gran Prix de carretons i ginys rodats casolans i Gran Prix de patinets.

Després dels entrenaments, el cotxe de seguretat (un Jaguar de pedals fabricat amb material reciclat pel seu pilot, l’Antoni Morell) va comprovar que el circuit al voltant de l’encanyissada fos prou segur. Tot seguit van començar els Gran Prix: primer el de carretons, amb cinc equips competidors; després les dues curses de patinets. Quanta emoció al circuit!

Oi que el temps passa més ràpid quan ens divertim? Doncs això és el que va passar a Vic. Quan els festaires se’n van voler adonar, s’acostava el final de la Festa. Però encara quedaven sorpreses: a última hora n’hi ha que van veure en Tintín passejant i saludant amics.

I el joc sorpresa? Va arribar un quart d’hora abans de plegar. La plaça es va omplir de globus gegants que els festaires havien de fer volar, sense que toquessin a terra, fins al moment de l’espetegada. Tothom es va prendre la missió amb ganes. A les set va arribar l’espetegada final a càrrec dels Patinetaires d’Arreu. Eren els competidors del Gran Prix de patinets, que van conduir els seus vehicles per damunt de dues catifes de bombolles de plàstic, d’aquelles que serveixen per a embolicar coses fràgils. Semblava una traca autèntica! Com a complement, altres festaires bufaven bosses de paper i les feien esclatar.

Va ser el tancament perfecte per a un dia magnífic.

Repetim l’any vinent?

Text: CHUS DÍAZ
Fotografies: DANI CODINA