CAVALL FORT | Cavall Fort: 1134: La fluorita [CAVALLFORT]

La fluorita

La fluorita és un mineral que té una composició química força senzilla, ja que està format només per àtoms de calci i de fluor. La fluorita és un mineral força comú a l’escorça de la Terra però difícil de trobar, ja que es forma en les fissures de les roques i en els filons metàl·lics.

Com és la fluorita?

Quasi sempre, si ha disposat de prou espai i temps per a créixer, forma cristalls en forma de cub, isolats o en grups. També, però menys sovint, mostra altres formes geomètriques, com l’octaedre i el dodecaedre i formes compostes per l’aparició de cares de diverses formes simples.

Una àmplia gamma de colors

Cristall cúbic de fluorita lila sobre
calcita. Astúries

Si fem cas de la composició i l’estructura atòmica, la fluorita hauria de ser totalment incolora i transparent, però resulta que aquest és precisament el color més rar. Quasi sempre és lila o morada, però també pot ser d’altres colors -blau, verd, rosa, vermella, ataronjada, groga- i també de tons més indefinits, grisos, marrons, etc. El color depèn d’unes partícules que ocupen petits espais dins de l’estructura del mineral i que s’exciten amb l’energia de la llum, de manera que sofreixen petits desplaçaments que provoquen el color. Aquestes partícules s’anomenen cromòfors.

Colors que canvien i colors que es perden

Fluorita rosa. suïssa.

Alguns exemplars de fluorita experimenten un fenomen curiós: el seu color pot variar molt de tons segons el tipus de llum que els il·lumina, sigui una bombeta incandescent, un tub fluorescent o la llum solar. A més, moltes fluorites, quan són exposades als rajos ultraviolats esdevenen extremadament fluorescents. La fluorescència és quasi sempre de color violat clar o, més rarament, groc. Alguns cristalls de fluorita poden canviar de color o perdre’l totalment o parcialment quan s’exposen a l’acció de la llum del Sol. Això passa especialment amb els de color verd o rosa. Alguns d’aquests exemplars, no tots, recuperen el color un cop es guarden a les fosques.

Fluorita taronja. Astúries.

Franges i taques de color

Sovint en els cristalls s’hi veuen zones en què la intensitat, i fins i tot el color, canvia. Aquestes zones poden ser irregulars, però amb força freqüència segueixen algun tret geomètric del cristall, sigui una cara concreta, una aresta o un vèrtex.

El Blue John: una fluorita diferent

També apareix en forma de masses cristal·lines, anomenades Blue John, que formen bandes de colors diferents i que han estat aprofitades per a fer-ne objectes ornamentals, com gerros i estatuetes.

Un mineral que es trenca bé

L’exfoliació és la propietat que tenen alguns minerals de trencar-se en formes geomètriques. La fluorita n’és un d’aquests. Si es parteix amb un cop sec, es trenca seguint les cares de l’octaedre.

Per a què serveix?

La fluorita és un mineral molt important en la indústria metal·lúrgica, on fa de fundent de molts metalls, sobretot de l’alumini, de l’acer i del coure. Sense la fluorita, el procés d’obtenció d’aquests metalls essencials en la societat actual seria inimaginable. És la base de la fabricació de l’àcid fluorhídric, usat en la indústria química, i també forma part de l’elaboració d’esmalts i ceràmiques.

Les fluorites més pures es fan servir per a la fabricació de vidres òptics d’alta qualitat destinats a instruments de precisió, microscopis i objectius fotogràfics. Un dels usos que ens és més proper és com a component dels dentifricis que utilitzem cada dia en netejar-nos les dents.

On es troba?

Els principals productors de fluorita industrial són els Estats Units, la Xina, Espanya i Rússia. Les fluorites de gran qualitat, destinades al col·leccionisme, es troben arreu, però els exemplars més interessants provenen dels Estats Units (Illinois i Tennesee), Anglaterra (Durham i Cumberland), Espanya (Astúries), Mèxic (Chihuahua), Xina (Hunan), Sudàfrica i Alps suïssos i francesos.

La fluorita a Catalunya

Fluorita verda. sant Cugat del Vallès.

A Catalunya la fluorita es troba quasi sempre associada al paisatge granític. S’ha trobat a Gualba (Vallès Oriental) en cristalls cúbics petits, incolors i molt brillants, i a Vallirana (Baix Llobregat) en agregats de cristalls grocs. Els dos jaciments més importants al nostre país són a prop de l’ermita de Sant Marçal, a Viladrau (Osona), on la fluorita es troba en grups de cristalls cúbics de color variable, generalment groc o verd, i a la pedrera Berta de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), on formen cristalls octaèdrics de color verd.

Text: CARLES CURTO
Fotografies: JORDI VIDAL

Ajuntament de Barcelona
Institut de Cultura
Museu de Ciències Naturals
www.bcn.cat/museuciencies