CAVALL FORT | Cavall Fort: 1127 - La finestra - Joan Amades [CAVALLFORT]

Joan Amades
Un home de costums i tradicions

 

Sempre que podia se n’anava per les cases dels pobles a preguntar com celebraven les festes al llarg de l’any, quines cançons cantaven, quins àpats elaboraven o a què havien jugat la gent gran quan eren petits. Carregat d’informacions, tornava al seu despatx de Barcelona per classificar-les, ordenar-les i publicar-les en llibres per divulgar els costums i les tradicions populars catalanes. Entre cella i cella, tenia una obsessió: que els costums i les tradicions no es perdessin i ens arribessin.

Dels draps als llibres

Joan Amades i Gelats (1890-1959) va néixer al barri barceloní del Raval. Va ser l’únic fill d’una família d’obrers. La mare treballava en una fàbrica tèxtil cosint calces i el pare feia de serraller. L’economia familiar no era gaire folgada i la delicada salut paterna va fer que, a només nou anys, en Joan hagués de deixar l’escola per a treballar en una paradeta venent draps. Sí, feia de drapaire, però va continuar estudiant pel seu compte. Es veu que llegia a totes hores! A dotze anys va reconvertir el negoci de draps en un espai on venia llibres de segona mà. S’explica que entre venda i venda aprofitava per a fullejar-los tots. Era un devorador de paraules!

Curt de vista, però de llargues lectures!

A tothora trobava alguna cosa per a aprendre, i això que la vista no l’acompanyava. Ell mateix comentava que a les nits, a casa, li feien tancar el llum de l’habitació perquè, com a mínim, per unes hores els ulls descansessin de lletres i números. Ara, com que era curiós de mena, privat de llum elèctrica encenia una espelma, agafava una lupa i continuava les lectures. I això que tenia els ulls delicats!

Un jove molt actiu

Tenia moltes ganes de descobrir el que l’envoltava. De jove va formar part de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i els dies festius s’apuntava a les activitats d’aquest centre per anar a conèixer de prop la natura. Li encantava la flora, la fauna i en particular els insectes. Va ser un engrescat observador d’estels. Entre altres aficions, va estudiar l’idioma esperanto: fins i tot va col·laborar en un congrés internacional que es va fer a Barcelona.

Què hi deu fer aquí, el senyor Amades, envoltat de gent i agafant
apunts a màquina? Llegiu l’article i ho sabreu!

Unes visites que li van canviar la vida

Hi havia dos estudiosos de la música, que es deien Robert Gerhard i Mossèn Higini Anglès, que anaven sovint a casa dels Amades. De fet, ho feien per escoltar de boca de la mare les cançons que havia après de tradició oral. Això va fer prendre consciència a Joan Amades de la riquesa folklòrica materna que tenia a casa.

I vet aquí, doncs, que arran del fet de les visites dels musicòlegs, la vida li va fer un gir que el va endinsar en cos i ànima en la recopilació de tot allò que tingués a veure amb la cultura popular. Des d’una perspectiva romàntica, va buscar en el món rural els orígens d’una identitat catalana amb l’objectiu de preservar-la perquè no desaparegués i esdevingués d’utilitat a les generacions venidores, davant d’un món llavors cada cop més industrialitzat i canviant.

De boca en boca

Cal tenir present que, per aquells temps, una part de la societat era analfabeta, no sabia ni llegir ni escriure i, per via de transmissió oral, els més petits adquirien coneixements sovint només per mitjà de la paraula. És a dir, a través de dites, rodolins, frases fetes, refranys... on, d’una manera breu, es definien oficis, festivitats, persones, animals o, entre altres coses, els dies del calendari.

Un investigador poc corrent

Joan Amades va treballar amb molt esforç recollint els costums i tradicions. Per això va tenir molt de contacte amb professors de les universitats i va participar en treballs molt importants. I tot això, havent hagut de deixat l’escola de jovenet! Va participar en l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria, la Institució Patxot, l’Institut d’Estudis Catalans...

Com que hi entenia molt, de rondalles, llegendes, romanços, fulls de rengle, música, danses, bestiari, gegants... va treballar al Museu d’Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol de Barcelona, a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, i va col·laborar periòdicament a la ràdio i en organitzacions internacionals com la UNESCO.

El senyor Amades observant la Moixiganga de Sitges.
Mireu que bé que la dibuixa per al seu Costumari!

Especialista en literatura de canya i cordill

Què era, això?
Doncs eren els fulls impresos que es penjaven en fils matussers aguantats per unes canyes esberlades, igual com si es tractés de roba estesa, que fins abans de la Guerra Civil (1936-1939) es venien a peu de carrer. Era una escriptura propera a la gent modesta i que, gràcies al suport de les il·lustracions, els resultava visualment d’utilitat per a aprendre coses, memoritzar-les o senzillament jugar-hi i distreure’s.

El Costumari Català

Joan Amades recopilava tots aquests papers que coneixem amb el nom d’auques, estampes, goigs, ventalls... i els endreçava per parlar de tot allò que tingués a veure amb cultura popular. És tan extensa l’obra que va arribar a publicar que entre llibres, articles, separates... s’aproxima a uns quatre-cents títols. En el gruix de la seva producció, destaquen els cinc volums del Costumari Català, que en l’actualitat encara són una eina de consulta a les escoles, els esplais i a bona part de les entitats culturals amb vista a l’organització d’activitats festives.

Any Amades 2009

Amades va utilitzar de vegades alguns mètodes poc rigorosos per als llibres. Però la seva aportació per evitar que desaparegués una part del patrimoni folklòric català ha resultat vital. Per això, en agraïment a la seva tasca, grups de cultura popular (geganters, bastoners, esbarts, orfeons, castellers, sardanistes, diables, pessebristes...) s’han adherit per retre-li un homenatge que durant aquest any s’anirà fent arreu dels pobles i ciutats del país.

JUGUEM AMB EL SENYOR AMADES

Una petita mostra dels treballs de recerca que Joan Amades dedicava a la cultura popular són aquestes sis fotografies on apareix ell mateix representant amb el seu propi cos alguns exemples del llenguatge dels signes.

Sabríeu dir quin correspon a cada una d’aquestes accions?

SILENCI - ESCRIURE - PARAR L’ORELLA - FER PAM I PIPA - LLEGIR - VIGILAR

Si en voleu saber més: www.joanamades.cat
Text: ANTONI SERÉS I AGUILAR
Fotografies: ARXIU JOAN AMADES / CPCPTC