CAVALL FORT | Cavall Fort: 1125 - Fa més de cent anys... a Terrassa! [CAVALLFORT]

Fa més de cent anys...
a Terrassa!
El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Si visiteu aquesta antiga fàbrica centenària (i us ho recomanem de totes totes) podreu conèixer de primera mà en què consistia la feina de filar i teixir la llana i també podreu comprovar com n’era de difícil la vida dels nois i les noies que hi havien de treballar des de ben petits. Us hi animeu?

Un petit viatge en el temps

Us agradaria viatjar en el temps? Esperem que sí, perquè això és el que us pot passar quan entreu al Museu. Al vestíbul, tot us semblarà d’allò més normal: el taulell on es compren les entrades, la botiga de llibres i records, els armaris per a guardar les motxilles... Però si us atreviu a anar un xic més enllà i decidiu seguir els consells de l’equip de monitors, durant les hores que duri la visita la vostra vida canviarà radicalment i us convertireu en treballadores i treballadors d’una de les fàbriques tèxtils més grans de la ciutat. I no us penseu pas que sigui una cosa fàcil!

Una fàbrica modernista, un museu molt especial

El dia 1 de novembre de l’any 1908 (el novembre passat va fer justament cent anys), a Terrassa, un arquitecte modernista anomenat Lluís Muncunill enllestia la construcció d’una de les fàbriques tèxtils més boniques de Catalunya: el Vapor Aymerich, Amat i Jover. L’any 1983, la Generalitat va adquirir aquesta fàbrica per convertir-la en un museu ben especial: el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), que es troba al bell mig de la Rambla de Terrassa.

---

A treballar!

El primer que haureu de fer és anar al despatx del director, que us explicarà, sense embuts, en què consistirà la vostra feina: traginar cabassos i més cabassos plens de fusos o de rodets, ordenar els magatzems, ajudar a omplir les carboneres, netejar la xemeneia...

Fa cent anys, a Catalunya, hi havia moltes famílies que vivien al llindar de la pobresa i necessitaven el treball de tots per a poder subsistir. I era ben normal que les mares i les filles guanyessin menys diners que els pares i els fills, encara que fessin feines molt semblants.

Com treballareu?

--La vostra jornada serà d’onze hores diàries de dilluns a dissabte i, fins i tot, pot ser que us toqui treballar algun diumenge. Quan sortiu, no us quedarà temps per a anar a escola i estareu tan cansats que ni tan sols us vindrà de gust jugar.

--No tindreu dret a vacances. Tot plegat a canvi d’un petit sou (com a màxim, quatre pessetes a la setmana) que haureu de donar tot sencer al pare o la mare per a poder comprar menjar.

---

El cor de la fàbrica

Un cop acabades les explicacions, el director us deixarà en mans d’una treballadora, que serà l’encarregada d’ensenyar-vos la fàbrica de dalt a baix. Probablement, el primer que us mostrarà serà la “burra”: una màquina gegantina que aprofitava la força del vapor per a moure totes les altres màquines de la fàbrica.

Abans que s’inventés la màquina de vapor, les fàbriques només disposaven de la força humana i animal per a funcionar. El vapor, que va ser un invent revolucionari, va permetre augmentar molt la producció: per això aquestes fàbriques tèxtils s’anomenaven popularment vapors.

El vapor s’obtenia fent bullir aigua a les calderes, que s’alimentaven de carbó. Aquestes estufes colossals consumien diàriament dotze mil quilos de carbó!

---

Una nau plena de màquines

Tot seguit, la treballadora us conduirà a la nau de la fàbrica, una gran sala plena de màquines eixordadores i de noms impossibles de recordar (ordidores, cardadores, pentinadores, selfactines, etc.) que convertien la llana de les ovelles en un teixit car, elegant i confortable que només podien comprar les persones riques i benestants. Si us toqués treballar amb alguna d’aquestes màquines, hi hauríeu de posar els cinc sentits perquè, de tant en tant, es produïen accidents.

L’obridora era una de les més perilloses: tenia unes pues molt gruixudes per a obrir els flocs de llana. Els treballadors l’anomenaven el llop, ja que a més d’un li havia esguerrat les mans.

Les màquines de filar i teixir també eren perilloses. Les noies que les feien funcionar sempre havien de dur els cabells recollits per a evitar que se’ls hi enganxessin.

I, per acabar-ho de complicar, el soroll de la maquinària era tan gran que els que hi treballaven només es podien comunicar amb signes i, molt sovint, acabaven patint problemes de sordesa.

---

I el diumenge...

El diumenge al matí, mentre el propietari de la fàbrica se n’anava a missa ben mudat, els infants s’encarregaven de netejar la xemeneia del vapor, que s’embrutava molt perquè el foc hi cremava dia i nit. Fent servir una escala llarguíssima, i sense cap mesura de seguretat, s’enfilaven xemeneia amunt mentre anaven rascant el sutge que s’havia adherit a les parets. Quan arribaven a dalt de tot (i no era fàcil, la xemeneia tenia quaranta-dos metres!) feien onejar un mocador com a senyal que havien acabat la feina.

La roba i les classes socials

L’encarregat de la fàbrica sempre anava molt ben vestit, amb un bon vestit de la millor llana, unes sabates de cuir calentes i confortables i un capell de color negre. Els treballadors, en canvi, no es podien permetre el luxe de tenir sabates i gairebé tot l’any utilitzaven espardenyes. Us imagineu quin fred devien passar a l’hivern? I com s’ho devien ferels dies de pluja per no mullar-se els peus? I el mateix passava amb la roba d’abrigar, que era un luxe inabastable per a la majoria de la gent. De ben segur que es posaven malalts molt sovint, i els medicaments no eren pas assequibles per a tothom.

---

Els drets dels infants i dels treballadors

Avui les coses han canviat molt. Al nostre país, el treball infantil es va prohibir ja fa una colla d’anys, i gràcies a les reclamacions de les treballadores i els treballadors, la jornada laboral es va reduir a vuit hores diàries i a cinc dies setmanals. I s va aconseguir el dret a fer vacances. Però encara hi ha països al món que no tenen en compte aquests drets: molts nens nascuts en famílies pobres han d’anar a treballar en comptes d’anar a escola.

Si decidiu visitar el museu, tingueu un record per a tots els nois i noies que hi van treballar, avui fa cent anys, i que, malauradament, van haver de dur una vida molt més difícil que la nostra.

Text i fotografies: MONTSE TENAS
Si en voleu saber més: www.mnactec.cat