CAVALL FORT | Cavall Fort: 1124 - Els minerals [CAVALLFORT]

Columbita i tantalita,
dos minerals en un
EL COLTAN

És possible imaginar-se el món actual sense la telefonia mòbil o els ordinadors? Sense el coltan, una mescla de dos minerals (columbita i tantalita), els mòbils actuals no existirien.

COM SÓN LA COLUMBITA I LA TANTALITA?

Columbita. Els cristalls de columbita
tan ben desenvolupats com el de la
imatge són realment excepcionals. 

Tant la columbita com la tantalita són òxids de ferro i manganès.

La columbita (molt rica en niobi, antigament anomenat columbi) més comuna sol ser molt rica en ferro i pobre en manganès, i per això el seu aspecte és metàl·lic, d’un color gris brut a gris negre.

La tantalita, molt rica en tàntal, pot ser molt rica en manganès, i en aquest cas la superfície de les seves cares és vermellosa i fins i tot, en alguns casos, el cristall pot ser transparent i d’un color vermell intens; o és rica en ferro i aleshores té un aspecte metàl·lic molt lluent.

Els cristalls dels dos minerals solen ser prismes curts, de vegades aplanats i rarament són grans (no solen depassar els vuit o deu centímetres).

 

EL COLTAN: UN MINERAL ESTRATÈGIC

El coltan (columbita-tantalita) és present
en els ordinadors i permet fer-los més
lleugers i més ràpids.

El coltan és una barreja natural formada per columbita i tantalita que rarament forma cristalls. En realitat, com que tant la columbita com la tantalita són minerals amb un contingut molt variable de ferro i de manganès, la seva presència física és també molt canviant. El nom de coltan ve de les tres primeres lletres de cadascun dels dos minerals que el formen: “col” de columbita i “tan” de tantalita.

El coltan és un material conegut des de fa molt de temps, però que ha vist augmentar considerablement el seu ressò perquè és una part bàsica dels acumuladors del telèfons mòbils, malgrat que ja era utilitzat en la indústria aeronàutica (coets i satèl·lits).

El contingut d’aquests minerals en dos metalls superconductors, tàntal i niobi, ha permès un gran desenvolupament de les modernes tecnologies de la comunicació, amb la fabricació d’ordinadors cada vegada més potents i ràpids, les pantalles de cristall líquid i, sobretot, els condensadors lleugers i durables que han permès telèfons mòbils petits i que pesen molt poc.

EL COLTAN I ELS CONFLICTES SOCIALS

Tantalita. El mineral sol trobar-se en
masses cantelludes o en cristalls mal
definits com el de la imatge, d'EUA.

Com que la seva demanda mundial s’ha disparat, el preu del coltan ha pujat desmesuradament. Això ha provocat que en els països africans de la zona dels grans llacs on s’explota, sobretot a la República Democràtica del Congo, la seva mineria estigui associada a molts conflictes socials comuns en els països poc desenvolupats. Una bona part de la mà d’obra que extreu el mineral són nens miners que treballen en règim de semiesclavatge.

Per altra banda, el control del coltan ha generat una guerra interna provocada per l’alt preu del metall i per la seva venda il·legal –que se suma a la comercialització il·legal dels diamants– a tercers països. Fonts no governamentals han calculat que des del 1986 aquest conflicte ja ha costat la vida d’uns quatre milions de persones.

ON ES TROBA?

Columnita. Les columbites més riques
en ferro solen desenvolupar cristalls de
cares rugoses i fosques. Fins fa poques
dècades, aquest mineral pràcticament
no s’explotava.

Els principals productors de coltan són els països africans de la zona dels grans llacs, sobretot la República Democràtica del Congo. Altres països productors són Brasil, Moçambic i Madagascar. A Catalunya, com a la resta de la Península Ibèrica, són molt rars, però han estat trobats en petits cristalls de poc menys d’un centímetre de llargada, a les roques del Cap de Creus, a Girona.

La columbita i la tantalita es troben com a minerals minoritaris en roques intrusives, sobretot pegmatites, en diversos llocs del món. Els millors cristalls, molt buscats pels col·leccionistes de tot el món, vénen de Brasil, Moçambic, Pakistan i Afganistan.

Text: CARLES CURTO
Fotografies: JORDI VIDAL
Ajuntament de Barcelona - Institut de Cultura Museu de Ciències Naturals
www.bcn.cat/museuciencies