CAVALL FORT | Cavall Fort: 1123:Entrevista a Ricky Rubio [CAVALLFORT]

RICKY RUBIO
Jugador de la Penya del Joventut de
Badalona i jove promesa del bàsquet català

EN RICKY és un jove de divuit anys que viu al Masnou i que és conegut i admirat per tothom per la seva ràpida i esplèndida carrera com a jugador de bàsquet. Els seus èxits, la seva popularitat i el seu bon caràcter l’han convertit en un exemple per imitar per molts joves del nostre país.

Amb quina edat vas començar a jugar a bàsquet? I amb quina edat vas decidir que fos més que un entreteniment i dedicar-t’hi professionalment?
–Vaig començar a jugar a bàsquet a cinc anys. Per a mi no ha deixat mai de ser un hobby, encara que quan vaig debutar amb catorze anys a l’ACB m’ho vaig començar a prendre més seriosament.

A catorze anys vas debutar a la lliga ACB a Granada. I l’any següent et van donar el premi de jugador revelació de la lliga. Aleshores t’esperaves arribar fins a on ets avui?
–La veritat és que no m’ho esperava. Tot ha passat tan ràpid que costa d’assimilar, però tot i així estic molt content de com han anat les coses.

Com a jugador professional, has estat sempre jugant amb el DKV Joventut. Com definiries el club i quina relació tens amb els directius, companys i afició?
–És el club que m’ha donat l’oportunitat de debutar i per tant li estaré agraït sempre. Em porto bé amb tothom. No crec que ningú tingui cap queixa de mi.
L’afició la definiria com una afició fidel, que sempre ens dóna suport i per tant és d’agrair. Quan estàs jugant i t’animen, els ànims i forces de cada jugador i del conjunt de tot l’equip també creixen.

UNA VIDA ENVOLTADA D’ESPORT

Quins valors creus que afavoreix, l’esport? I com creus que ha marcat la teva personalitat?
– Els valors que més reforça l’esport són la companyonia i el treball en equip. Com he dit abans, sempre he estat dins de l’esport i ara per ara per a mi és una forma de vida.

Practiques algun altre esport?
– No, no podem practicar altres esports. No ens és permès per evitar possibles lesions.

Els teus millors amics són tots esportistes professionals?
– No, tot i que tinc molts bons amics que sí que ho són.

Els teus pares i germans també són jugadors de bàsquet. Feu algun partit familiar de tant en tant? Compartiu entrenaments i tècniques?
– Només jugo de tant en tant amb el meu germà gran, en Marc, i la meva germana petita, la Laia. Però no juguem gaire plegats perquè coincidim molt poc a les hores d’esbarjo.

LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL

Al llarg de la teva carrera en el bàsquet has tingut moltes alegries i somnis complerts, com per exemple anar a Pequín. Com et vas sentir el dia que t’ho van proposar? I com es va sentir la teva família?
– Doncs ja t’ho pots imaginar. Em vaig sentir molt content de poder estar amb grans estrelles i professionals del bàsquet en una competició tan important com
els Jocs Olímpics. Guanyar la medalla va ser fantàstic i molt emocionant! La meva família es va sentir molt orgullosa i feliç de veure que havia pogut assolir un dels meus somnis.

En les competicions internacionals, en quin idioma et comuniques? Quants idiomes saps?
– En les competicions internacionals parlem anglès o castellà. No ens és difícil fer-nos entendre. Els idiomes que de moment sé són el català, el castellà i l’anglès.

El teu futur en el bàsquet sembla ser prometedor: millor jugador jove europeu el 2008, medalla de plata a Pequín l’any passat... I ara què vindria?
– Jo prefereixo anar fent sobre la marxa. Les coses van venint a poc a poc. Ja és prou difícil decidir si agafes o no l’oportunitat quan passa. Per tant, prefereixo pensar-hi quan m’hi trobi.

Com imagines el teu futur? Quins somnis et queden per aconseguir?
– Seguiré treballant per poder jugar a bàsquet durant uns anys més. Com ja t’he dit, miro a curt termini, i aquest any m’agradaria guanyar algun títol amb la Penya i a l’estiu poder anar amb la selecció a l’Europeu de Polònia.

Més informació del DKV Joventut de Badalona

En Ricky de prop

Com et definiries personalment?
– Sóc una persona bastant tímida, però crec que molt noble amb els meus amics i companys. En canvi, a la pista no sóc tímid, més aviat diuen que veig venir de seguida les jugades i que sóc bastant ràpid. El meu caràcter canvia una mica a la pista, però crec que positivament. Bé, tot i així, sempre és millor que et defineixin els altres, no?

Com encaixes les derrotes i com portes l’èxit?
– Les derrotes les encaixo molt malament. I l’èxit... intento fer la vida al més normal possible, encara que després dels Jocs Olímpics és una mica difícil, ja que no tens gaire intimitat, però suposo que és normal en aquestes situacions.

Ja tens temps d’estudiar i veure els teus amics?
– Bé, intento combinar-m'ho al màxim. Em queden dues assignatures de segon de Batxillerat, i crec que aquest any les aprovaré, i aleshores podré fer la Selectivitat. Els meus amics intento veure’ls tant com puc, sobretot després dels partits, ja que sempre em vénen a veure i animar. Són uns grans amics!

I un cop aprovada la Selectivitat, t’agradaria fer alguna carrera?
– Evidentment que m’agradaria fer alguna carrera universitària, però serà difícil. Tot i així, el que tinc clar és que no deixaré d’estudiar, encara que sigui de mica en mica.

Com és el teu dia a dia?
– Un dia a dia complicat, com tota persona que treballa i estudia a l’hora. Per mi el bàsquet ara és la meva feina. El que passa és que és una feina dura, ja que has de treballar cada cap de setmana, els dies de festa, i viatjar molt.

Text: MAR DOMÈNECH
Fotografies: PENYA.COM