CAVALL FORT | Cavall Fort: 1119: Música amb els cinc sentits [CAVALLFORT]

Manel

Música amb
els cinc sentits

Només amb un disc al mercat, els Manel han aconseguit ser la nova sensació de la música en català. El seu nom passa de boca en boca com el darrer descobriment que cal seguir amb atenció.

El seu únic disc porta un títol ben curiós, Els millors professors europeus, i ha estat publicat per DiscMedi.

Hem parlat amb Guillem Gisbert, el cantant de Manel. Sens dubte, la seva manera d’interpretar les cançons del grup és una de les característiques més remarcables del grup. Una manera de cantar i una sonoritat que els han fet guanyar seguidors en totes les franges d’edat.

Manel agrada a tothom, des de nens i nenes fins a avis i àvies...!

–Sí, però la transversalitat de la nostra música no és una cosa premeditada. Ha sortit d’aquesta manera. És veritat que usem determinades paraules que poden ser per a tots els públics i la nostra sonoritat no és gens agressiva... però no ho fem pensant que ho puguin escoltar nens sinó pensant en nosaltres, en el que ens ve de gust de fer. Si el producte resultant agrada tant a la gent de la nostra edat com als nens i nenes i als senyors grans, per nosaltres perfecte.

Nit freda per ser abril

“Fa poc vam rebre un mail d’una família que ens explica que tenen dos fills de tres i cinc anys, que els agrada molt el nostre disc i que se l’escolten al cotxe. Ens diuen que el moment àlgid dels viatges és quan sona la cançó Nit freda per ser abril. Es veu que la nena es diu Maria i el nen Miquel, i a la cançó parlem d’una Maria i un Marcel. No són els mateixos noms però s’hi acosten...!”

Un dels secrets d’aquest èxit és que cadascú pot escoltar les cançons i descobrir-hi coses diferents... 

–Suposo que la gràcia és que hi ha diversos nivells de lectura. A mi m’encanta que hi hagi nens que s’ho escoltin. Suposo que es deuen quedar amb la musicalitat, les coses rítmiques, els cors… molt més que amb el que expliquem. M’imagino que és semblant al que passa amb altres productes culturals. Quan jo tenia set o vuit anys llegia l’Astèrix i m’encantava, i quan en tenia divuit el seguia llegint i enganxava acudits que quan tenia vuit anys no havia trobat.

Però heu fet una excepció fent una cançó pensada per als nens, oi?

–Sí, es tracta d’una nadala no inclosa al disc. Es diu “Un camell d’orient”. Vam tenir en compte diferents coses: especialment que es pogués cantar i que mantingués la màgia del Nadal. La vam cantar amb un cor de vint nens en un programa especial de RAC1. Va ser preciós.

La vostra música de seguida ha tingut molta acceptació...

–Estem molt contents de com està funcionant. No pensàvem que trobaríem tantes respostes. No sabem ben bé perquè ha passat tot això, però a mi em sembla que els darrers anys han anat apareixent un seguit de propostes que han preparat el territori i acostumat les orelles del públic. Hem sortit en un bon moment en què la gent estava preparada.

Et refereixes a grups com Antònia Font, el vostre grup de capçalera...

–Són els primers de la classe amb molta diferència. Nosaltres hem tingut més sort que Antònia Font. Quan van sortir no se’ls va prestar gaire atenció. Jo, per exemple, no els vaig conèixer fins que van treure el disc Alegria. Abans ja n’havien fet dos: el primer duu el seu nom i el segon es titula A Rússia. Aquest segon em sembla un disc extraordinari, amb cançons boníssimes des de la primera fins a l’última. Si quan va sortir hi hagués hagut una mica de rebombori, jo ho hauria sabut i estic segur que m’hauria agradat molt. I el mateix ha passat amb Mishima, que no ha acabat de funcionar fins al segon disc en català. Ara hi ha un caldo de cultiu que ens ha afavorit.

Cadires a la portada del disc

“Quan prenem una decisió, tant si és sobre com ha de ser una cançó o sobre el disseny del disc, la primera visió és intuïtiva però després, en portar-la a la pràctica, li donem moltes voltes i volem fer-ho bé. El disseny del disc, que presenta quatre cadires dibuixades a la portada, enllaça amb la portada de la nostra maqueta, on hi havia una fotografia de quatre cadires. Vam voler reprendre la idea però no repetir-nos, i ha funcionat bé.”

Amb el primer disc ja funcionant a tot gas, comenceu a entendre què vol dir dedicar-se a la música...

–Són uns mesos estranys per a nosaltres. Ens anem ocupant de coses que surten de mica en mica. Comencen a sortir concerts, entrevistes… Estem descobrint què vol dir que el disc hagi funcionat tan bé.

Un moment dolç que és important d’assaborir abans de plantejar-se els nous reptes...

–De moment encara no ens hem plantejat què farem a partir d’ara ni quan farem un segon disc. Encara ens queda una mica lluny. Ara vénen mesos de concerts i el disc ha de tenir molt recorregut. En el moment que ens plantegem fer un segon disc ja veurem què passa. No ho sé. Encara no ens hem posat a pensar-hi.

El que és segur és que quan s’hi posin, ho faran amb els cinc sentits. Res no s’escapa a Manel. Tot està molt cuidat, des de la portada del disc fins al més mínim detall.

Hem deixat per al final el tema del nom. Manel és un nom propi, com també ho és Antònia Font. Hi ha algun lligam?

–No ho sé. Volíem que fos senzill, curt, directe i sense pretensions. El Roger [Padilla, guitarrista] va proposar Manel i a tots ens va semblar bé. Antònia Font és el nom d’una persona que ells coneixien; el nostre és un concepte més abstracte. Està clar que nosaltres hem escoltat molt Antònia Font i podria ser que hi hagués algun tipus de relació, però si hi és, és inconscient.

MANEL són: Arnau Vallvé (bateria i veus), Martí Maymó (baix, clarinet, veus), Roger Padilla (guitarra, banjo, ukelele, veus) i Guillem Gisbert (veu, guitarra i ukelele).

Si en voleu saber més i sentir una mica de la seva música, aneu a www.myspace.com/gatmanel. A banda de dues peces del disc i de l’esmentada nadala Un camell d’orient, també s’hi pot sentir una versió de No t’enyoro, nena, d’Els Pets.

Text: JOAQUIM VILARNAU
Fotografies: DISCMEDI I MANEL