CAVALL FORT | Cavall Fort: 1118: La finestra: Per què mengem el que mengem? [CAVALLFORT]

Per què mengem el que mengem?

Entrepans de cucs, formiguetes cruixents, filets de serp, llom de gos... Deliciós o fastigós?

Això, i mai més ben dit, va a gust del consumidor. Hi ha moltes persones al món a les quals aquests productes els desperten la gana, mentre que a nosaltres ens desperten... les ganes de sortir corrent!! Per què aquesta extraordinària diferència?

Doncs en gran mesura és apresa i és deguda a factors de tipus cultural. Si haguéssim nascut en un dels llocs on es delecten menjant insectes o ulls de cocodril és més que probable que nosaltres en gaudiríem tant com ara ho fem amb un plat de macarrons o amb les patates fregides. La conclusió d'això és que cada cultura té un marc que defineix què és adequat o no de menjar, que assenyala què és o no és comestible.

Però les normes culturals van molt més enllà de fer llistes d'aliments desitjables o indesitjables. També estableixen regles respecte a com i quan és convenient, o no, menjar.

Lady, voleu una mica
d’arròs amb sucre?

Si féssim un viatge en el temps i anéssim de convidats a un banquet a l'Anglaterra del segle XVI, ens trobaríem a taula, entre els plats estrella, purés espessos d'arròs i pollastre barrejats amb llet d'ametlles i acompanyats amb sucre i mantega de porc fregida, faves cuites amb carn i menta i carns adobades amb espècies com gingebre, clau i canyella. Tot per a llepar-se’n els dits...

PER POSTRES? UNS CIGRONETS AMB SAMFAINA, SI US PLAU

L’ordre dels aliments en els àpats

Imaginem-nos que anem a un restaurant i ens trobem amb una carta en la qual en els entrants i els primer plats hi ha crema catalana, carn a la brasa o trufes gelades, en els segons plats macarrons amb salsa de tomàquet, pastís de poma o gaspatxo i de postres croquetes de bacallà, cigrons amb samfaina o pizza. Ens hi quedaríem tranquil·lament a dinar o sortiríem cames ajudeu-me? Segurament agafaríem aquesta segona opció. Ara bé, tenint en compte que tots aquests plats poden formar part d'un menú normal, on és el problema? El problema és en el desordre.

Si considerem que hi ha desordre és perquè tenim com a referència un determinat ordre. I aquest ordre no respon estrictament a necessitats pròpies del cos, sinó que és bàsicament cultural. A més, com ja hem vist, el que és convenient o no barrejar també canvia segons l'època dins d'una mateixa cultura.

Els menús

Un altre codi cultural són els anomenats ritmes alimentaris. Tradicionalment nosaltres considerem tres àpats com a fonamentals: l'esmorzar, el dinar i el sopar, cadascun amb els aliments propis i adequats. Per exemple, entre nosaltres no és habitual esmorzar ous ferrats amb bacó, com fan a països com Anglaterra o els Estats Units. Tampoc no ho és que en el sopar hi hagi plats “forts” com estofats o llegums, o menjar xurros, pipes o crispetes en els àpats principals. Val a dir que aquestes menjades principals es complementen, sovint, amb d’altres menys abundoses a mig matí o per berenar, també amb els seus components característics.

Un bacallà de casa bona

També el valor i prestigi associat als aliments és un factor condicionant a l'hora d'escollir el que mengem, i experi- menta canvis amb els temps. Així, mentre a principis del segle passat el bacallà era un aliment barat i es deia “aquesta persona treballa per un tros de bacallà”, avui, a causa de la seva escassetat, s'ha convertit en un aliment car i preuat, que gaudeix de molt més prestigi. Si de sobte el preu de les avui humils llenties augmentés fins a 100 euros el quilogram, passarien immediatament a tenir el tracte que avui tenen el caviar o les tòfones, i les trobaríem en les taules de banquets reials i de les festes més exclusives.

Plats de festa

Recordeu alguna festa d'aniversari on per menjar hi havia llenties estofades, bledes bullides o lluç a la planxa? Segur que no? I algun casament amb patates i mongetes, arròs a la cubana o entrepans de mortadel·la? Tampoc??? En les diferents societats, els àpats principals de les festes són sempre especials, més abundants, més elaborats i preparats amb aliments més exclusius que els menjars de cada dia. A més a més, moltes festes es caracteritzen per tenir diferents plats particulars i, a la vegada, aquests plats ajuden a fer la festa. Només cal recordar els canelons i els torrons per Nadal, el tortell de Reis, la mona i els ous de xocolata del dilluns de Pasqua, la coca de Sant Joan o els panellets, les castanyes i els moniatos per Tots Sants.

Als factors apresos de l'entorn social que determinen en bona mesura la composició dels nostres menús i el que mengem, encara hi hem d'afegir el toc personal resultant de les característiques particulars de cadascun de nosaltres, com per exemple, els nostres gustos i les nostres preferències, els hàbits propis de la nostra família, les nostres experiències amb els diferents tipus de menjar, les toleràncies personals, les expectatives dipositades en l'alimentació, el ritme de vida o els nostres horaris, l'activitat física, l'edat, els coneixements que tenim del que és saludable o no...

Tenint en compte tot això, estem en condicions de poder afirmar que menjar és molt més que nodrir-se; és, de fet, una conducta extremadament rica i complexa. Darrere de cadascuna de les nostres mossegades hi ha molt més que mera supervivència; hi ha molta història social, cultural i personal. Hi ha molts perquès. La nostra particular i única manera de menjar és el resultat de la combinació d'aquest extraordinari nombre de factors. Com millor els coneguem millor comprendrem com ens construïm tot menjant.

BON PROFIT!!

 

Des del fòrum
Què en penseu de la diversitat de gustos i cultures del menjar?
Us atreviríeu a tastar un plat de formigues fregides?

“Ecccccccccccccccccccccccccccccs!!!!!!!!!!!!!!!!!!”. Martí, 10 anys, Tarragona

“Jo mai no he tastat un plat de formigues fregides! Però crec que si les tastés no m'agradarien.” Maria, 8 anys, Vallbona d'Anoia

“Si hi ha gent que es menja un plat de cucs és per alguna raó: potser és l’únic que tenen... I potser les formigues fregides no són tan dolentes!!!” Xènia, 10 anys, la Garriga

“Ai, uix! No m'agraden les formigues, ni vives ni fregides. Les patates sí que m'agraden fregides.” Cinta, 9 anys, Terrassa

“Està molt bé que hi hagi cultures diferents i que cadascuna tingui les seves tradicions. Segur que n'hi ha alguna que ens agrada molt!!” Laia, 13 anys, Barcelona

“Jo trobo que està bé menjar coses noves. Sobretot les que piquen!” Mireia, 9 anys, Barcelona

“Sempre havia volgut anar a la Boqueria a tastar els escorpins i el ChupaChups de libèl·lula!” Joan, 11 anys, Barcelona

 

Llegiu tots els comentaris al FÒRUM DE CAVALL FORT.

 

Text: FRANCESC J. FOSSAS. Psicòleg
Il·lustració: CHRISTIAN INARAJA