CAVALL FORT | Cavall Fort: 1117: La finestra: Del Poble-sec a Tòquio [CAVALLFORT]

Del Poble-sec a Tòquio

Il·lustració: MONTSE FRANSOY

Els Set de Sec + 2 guanyen el premi al millor disseny de robot.

Es diuen Set de Sec + 2 i no us penseu que darrere aquest nom s’hi amaguen una colla d’agents especials o marcians, no. Són nois i noies normals i corrents, que viuen al barri del Poble-sec de Barcelona i que van decidir tirar endavant un projecte de robòtica per competir en un concurs internacional, el First Lego League, en què les úniques eines són les peces de Lego, un processador, un ordinador i els caparrons dels participants. El seu esforç i treball continu els va valdre un premi internacional: a la final de Japó els Set de Sec + 2 van guanyar el premi al millor disseny de robot.

Tot va començar...

Dels grups que l’any 2006 havien participat al concurs a través de l’Escola Anna Ravell del Poble-sec, en van sortir set nois i noies amb ganes de tornar a fer un nou projecte pel seu compte l’any següent. Els Set de Sec, amb dos nous membres (Set de Sec + 2), van tenir un gran paper a les finals estatals. Això els va donar una oportunitat única: tenien una plaça per a presentar-se a la final internacional, que es feia l’abril del 2008 a Tòquio.

De seguida van moure cel i terra per aconseguir diners per anar a Japó. L’empresa Filtratex els va deixar el taller, els ordinadors, i tot el que necessitaven. Van vendre 5.000 butlletes per a un sorteig, van trobar empreses que els van ajudar econòmicament per poder pagar el robot, el material, el viatge... “Sense ells no hauríem pogut anar a Japó. S’han portat molt bé amb nosaltres”, ens diu la Irene. “Anàvem per les empreses explicant-los el projecte i demanant-los si ens volien ajudar. Algunes empreses grans ens deien que si fóssim un equip de futbol seria diferent...”, ens explica la Sònia.

Innovar, innovar, innovar...

Petjades que creen energia i un robot amb una cremallera molt especial

Per a participar a la FIRST Lego League cal presentar dos projectes, el científic i el tecnològic (el robot): aquest any els projectes anaven sobre sostenibilitat.

El projecte científic consistia en un estudi energètic sostenible de l’escola. Però els Set de Sec no en van tenir prou: van aprofundir-lo tant que van acabar desenvolupant una maqueta real del seu invent, “una reproducció d’una rajola de les Rambles de Barcelona –fins i tot vam calcar-ne una d’original!– amb un sistema mecànic a sota que aprofitava l’energia de les petjades”. El projecte va guanyar el premi al millor treball de recerca científica de l’Ajuntament de Barcelona al campionat de Catalunya.

I el robot? Imagineu-vos una taula gran, amb uns espais delimitats i dibuixats. Què s’havia de fer amb aquest projecte, anomenat trencaclosques energètic? Doncs construir-hi un robot amb una CPU (un processador) i peces, rodes, gomes, eixos i complements. “Cal aconseguir que ell tot sol compleixi les missions: plantar arbres, col·locar molins de vent, treure bidons, carbó, col·locar una placa solar...”, ens explica en Fran.

Els Set de Sec només feien que rumiar i rumiar com podien fer que el seu robot fos innovador, diferent, ràpid i eficaç. I van dissenyar un robot amb una cremallera que pujava i baixava i també permetia un moviment lateral i que, gràcies a un complet sistema de sensors, tenia molta autonomia. Una joia, vaja. No és estrany que guanyés el premi Universitat Ramon Llull al millor robot.

Treball i aprenentatge constant

I qui els ho ensenyat, tot això? Doncs ho han après ells mateixos, llegint, investigant, aprenent... Deixant via lliure a la seva creativitat i intel·ligència. A més, competir a Tòquio volia dir treure la pols a l’anglès: “No solament vam haver de traduir el projecte en anglès i aprendre més vocabulari tècnic, sinó que ens havíem de saber explicar en anglès. A més, el jurat ens podia fer preguntes!”, explica la Irene.

Un cop sortien de l’escola anaven cap al taller on estudiaven el projecte, inventaven, provaven... “Fins i tot sopàvem aquí i sovint ens hi quedàvem fins molt tard...”, diu en Carles.

I en Fran afegeix que “de vegades eren les tres de la matinada!”

El gran repte de Tòquio

El viatge

Fent escala a París van perdre l’avió d’enllaç i van estar onze hores tancats a l’aeroport. Però van arribar sans i estalvis a Tòquio. Començaven quatre dies de competicions, nervis i concentració. Els Set de Sec + 2, malgrat alguns contratemps, anaven superant les proves i acumulant punts. Ara només quedava el veredicte.

“From esplein, xetdaxec plastu”

Tòquio, final de la competició. Lliurament de premis. Per megafonia se sent aquesta frase tan estranya, en “anglès”. És el nom dels guanyadors del premi al disseny de robot. En Carles ens explica que “hi havia molt silenci perquè no sortia ningú. Algú ens va dir que érem nosaltres i no reaccionàvem. I de cop tots vam cridar ‘UEEEEEEEEÈ!!!’, i vam arrencar a córrer.” From Spain, Set de Sec plus two. El premi al robot més ben dissenyat era seu! Als membres del jurat els havia encantat com havien resolt el trencaclosques energètic i la seva manera d’exposar el projecte científic.

La fórmula secreta de tot plegat? Tots ho tenen molt clar: “El treball en equip!”. Cadascú havia treballat durant mesos en allò en què se sentia més còmode i hi tenia més habilitat. I així de bé els va sortir.

Ara tocava descansar i passar-s’ho bé a Tòquio i Kyoto. Quimonos, plats exòtics boníssims, gofres en forma de Doraemon, parcs i palaus majestuosos. La Siyuan és xinesa i sap alguna cosa de japonès: sort en van tenir! Acompanyats d’alguns dels pares, que els havien donat suport logístic i psicològic durant tot el projecte i les competicions, van aprofitar els tres dies per a fer turisme. Els nou amics van tornar plens d’emocions inoblidables... i amb la panxa plena de sushi!

First Lego League

For Inspiration and Recognition of Science and Technology: això és el que vol dir FIRST, l’organització multinacional sense ànim de lucre que organitza aquesta competició des del 1988, juntament amb l’empresa de joguines LEGO. En trobareu més informació a www.firstlegoleague.org.

pàgina següent

Text: EUGÈNIA MORER
Fotografies: SET DE SEC + 2