CAVALL FORT | Cavall Fort: 1115: La finestra: Tot canvia! [CAVALLFORT]

La finestra
Tot canvia!

“És impossible banyar-se dos cops en el mateix riu”, deia el filòsof grec Heràclit d’Efes. I és que és veritat! Tot canvia, fins i tot l’aigua que passa pel riu, que no és mai la mateixa. Quan acabeu de posar el peu dins el riu, l’aigua que us l’ha tocat ja se n’ha anat!

No hi ha res que sempre sigui igual?

No, res. Fins i tot les pedres i les muntanyes canvien amb el pas del temps.
I Cavall Fort també canvia. Per què? Per què no el deixem sempre igual? Doncs perquè si fos igual que el primer número que va sortir el trobaríem antiquat. I no ens agradaria! Els lectors creixeu, la societat és diferent a mesura que passa el temps i Cavall Fort també canvia amb vosaltres.

Nosaltres també canviem:

ens fem més alts, més prims, més grassos, de vellets ens encongim, ens canviem el pentinat, canviem la manera de vestir, de pensar, de parlar... De tota manera, no sempre és divertit canviar.

Hi ha coses que no ens agrada gens que siguin diferents d’un dia a l’altre. Sobretot quan són coses que alteren el que fem habitualment. No ens agrada canviar d’escola, ni d’institut, ni de poble, ni de ciutat, ni d’amics, ni de casa, ni de marca de xocolata ni d’equip de futbol.

Més encara: per què se’n va la gent que estimem?
Per què no podem estar sempre amb la mateixa família i els mateixos amics? Així, doncs, què hem de fer amb les coses que canvien... i no ens agraden?

 

“PER QUÈ CANVIA LA MEVA FAMÍLIA?”

Les famílies canvien: de vegades la família s’amplia amb nous membres, d’altres vegades la família es fa petitona perquè algú se’n va... I això no sempre ens ve de gust! Però segur que alguna cosa té de bo... Què hi diu, el nostre especialista?

LA RESPOSTA DE L’ESPECIALISTA

Francesc J. Fossas. Psicòleg

La família, com tot en la vida, també està exposada a patir diferents tipus de canvis. I el seu impacte és molt important pel significat que tenen per a nosaltres els vincles familiars. Depenent de la situació, el tipus de canvi, la persona que els viu, l'edat, i molts altres factors, les reaccions poden ser molt diferents. Però, d'una manera general, val a dir que ens interessa sempre estar en contacte amb els nostres sentiments; escoltar-los i expressar-los d'una manera adequada. Riure, plorar, enfadar-se, preocupar-se, esperançar-se... tot és possible i normal que passi pel nostre caparró. Cal acceptar-ho a la vegada que intentem continuar endavant amb les nostres il·lusions i els nostres millors desitjos.

L’aventura de viure és com un navegar a mar obert, i això comporta sensacions meravelloses però també a vegades situacions de risc i imprevisibles. Moltes de les coses que ens passen són inevitables i no estan sota el nostre control, i el millor que podem fer davant d’aquestes coses és acceptar-les i intentar viure-les de la millor manera possible. La vida és, en gran mesura, com la veiem, com la interpretem, i està al nostre abast mirar-la amb ulls de fermesa, serenor i esperança.

Quatre a casa

“Jo sempre havia volgut tenir un germanet, un nen. I quan va néixer la meva germana, la Núria, al principi estava una mica neguitós... I ara no entenc per què, perquè això de ser quatre a casa està molt bé!” 
Marc, 9 anys, Cerdanyola del Vallès

L’àvia

“Vaig saber que la meva iaia s’havia mort quan jo estava de vacances a Lloret de Mar. El pare m’ho va dir i em vaig sentir molt trista. Vaig plorar molt. D’això ja fa més d’un any; ara no la trobo a faltar tant, però quan miro les fotos encara em poso trista i em recordo del que em deia quan l’anava a veure.”
Nora, 11 anys, Olot

Una més per a jugar

“Quan els pares ens van dir que aniríem tots quatre a buscar una nena a la Xina, ens vam quedar amb els ulls com taronges!!! La Shao Ke, la meva germaneta, és molt divertida, tot i que a vegades es passa una mica. Però vam fer bé d'anar-la a buscar perquè quan dormim podem fer més gresca!”
Guim, 9 anys, Barcelona

 

“NO VULL CANVIAR D’ESCOLA!”

De vegades la feina dels pares o altres circumstàncies fan que haguem d’anar a viure en un altre lloc. O potser hem acabat la primària i hem d’anar a l’institut a fer ESO i no ens acaba de fer el pes... Com ho encaixem, això? Ho hem preguntat a l’especialista.

LA RESPOSTA DE L’ESPECIALISTA

Francesc J. Fossas. Psicòleg

A ningú no li fa cap gràcia haver de canviar allò que ja li va bé, abandonar coses, persones o llocs que li agraden i proporcionen satisfaccions i alegries. A més a més, tenim tendència a identificar-nos amb tot allò que ens envolta, ja que això ens proporciona una sensació de seguretat i control. Quan aquestes circumstàncies canvien, a la pena de la pèrdua d'una cosa que ens agradava cal afegir l'empipament lligat a una certa frustració, i la inseguretat i un cert estrès davant del que és nou. Així, doncs, en aquesta situació, és normal que apareguin aquestes emocions, sensacions i reaccions desagradables. És important reconèixer-les i expressar-les amb normalitat. I seran més suportables si entenem que la seva presència durarà tan sols un cert temps, si pensem que ens trobem davant d'un repte més que d'un problema i que, al capdavall, com ja va dir fa més de dos mil anys Heràclit, un dels savis de la Grècia clàssica, "l'únic permanent és el canvi".

Adaptar-se als canvis ens ajuda a créixer com a persones i ho podem entendre com una oportunitat. Perquè no hi ha cap dubte que la nova realitat estarà farcida d'oportunitats de viure experiències engrescadores. i vosaltres,  què hi dieu?

Fer amics nous

“Quan vam venir a viure aquí, al principi em va costar fer amics, i enyorava els de Sant Just Desvern. Però ara m’hi quedaria a viure, perquè en tinc molts de nous.”
Martí, 8 anys, Serra de Daró

De l’escola a l’institut

“Quan vaig començar l’institut no em feia por, però sí que estava nerviós perquè anava a un lloc desconegut.
Al principi era estrany: tot era nou i no trobava algunes classes... Ara m’hi sento molt millor!”
Albert, 11 anys, Cornellà de Llobregat

Cap a l’Empordà

“Estava trista quan vam canviar de casa. Però de seguida em vaig animar, perquè a l’Empordà tot era molt maco i quan vaig arribar a classe totes les nenes volien jugar amb mi! Ara m’encanta viure-hi: m’ho passo genial!”
Ànnia, 11 anys, Serra de Daró

I vosaltres, què hi dieu?

Us heu trobat mai en una situació de canvi? Com ho heu viscut? Què n’heu après? Expliqueu-nos-ho a través del fòrum del web de Cavall Fort (www.cavallfort.cat) o escrivint-nos a la revista (Cavall Fort, pl. de Lesseps, 33, entl. 2a, 08023 Barcelona).

Anirem penjant els vostres missatges al web. Volem saber què en penseu!

Il·lustracions: DANIEL JIMÉNEZ