CAVALL FORT | Cavall Fort: 1112: Art efímer a Dakar [CAVALLFORT]

Art efímer a Dakar

A la ciutat de Dakar, al Senegal, hi ha una colla de nois i noies compromesos amb el barri de Grand Yoff. L’ànima d’aquest compromís es diu “Ak Benn”, que en olof, la seva llengua, vol dir “un pas més”, “anar endavant”. Es troben en les caloroses tardes pròpies d’aquella zona i aprofiten les hores de moltes maneres. Uns dies tenen cura d’infants d’aquells carrers com a monitors; en altres moments escriuen i editen una revista pròpia (amb notícies, entrevistes, còmics...); també aprofiten per a fer una escapada a una petita biblioteca i hi cerquen allò que estan estudiant; o bé surten d’excursió a descobrir l’entorn...

En algunes d’aquestes passejades, quan arriben a lloc, destapen la creativitat i l’astúcia i es transformen en artistes de platja. El que veiem de cada escultura és una enorme bellesa que ens captiva. El que no en veiem és com els batega el cor quan acaben de superar el repte de fer-la aguantar dreta.

Aquestes imatges són de Dakar, on mar i terra es toquen, en un penya-segat de roca basàltica. Els nostres joves amics hi van sovint per fer-hi art efímer. Art, perquè es tracta d’escultures autèntiques. Efímer, perquè la durada d’aquestes obres és breu. Minuts, potser hores, amb molta sort algun dia...

El material els el proporciona la natura. Es tracta de roques que sovint tenen formes més o menys geomètriques, totes ben fosques i dures. El treball és en equip i laboriós. Uns i altres busquen, proposen i, amb molta paciència, troben el punt just en què la pedra se sosté. És màgia, el que les aguanta? O simplement lleis físiques de contrapès? De tant fer-ho, ells n’han après alguns secrets:

• Jugar col·lectivament.
  
• Estar-hi present al cent per cent.
  
• Saber que la força i l’esveltesa van juntes. Cal “tocar sense pesar”.
  
• Posar els blocs sense que llisquin entre ells.
  
• Trobar el centre de gravetat i el punt d’equilibri de la pedra.
  
• Arriscar-se.
  
• Estar disposat a començar de nou.
  
• Recordar que les sorpreses vénen de la simplicitat.
  

I, finalment, deixar la preciosa construcció a mercè del vent.

Us hi atreviu?

Per MARIA SALLÉS
Fotografies: AMICS D’AK BENN
www.akbenn.webs.com