CAVALL FORT | Cavall Fort: 1111: Deixeu-vos sorprendre: Els granats [CAVALLFORT]

La màgia dels minerals
Els granats

Prop de Viladrau (Osona) es poden
trobar cristalls transparents i
vermellosos d’almandina, com aquest,
inclòs en un cristall de quars.

Coneguts des de molt antigament, quan es creia que eren un únic mineral, els granats formen un grup de silicats diferents però molt propers entre si. Tots tenen una estructura comuna però varien en uns determinats àtoms, sobretot el calci, el magnesi, l’alumini, el ferro, el crom, el manganès i el titani, que fan que tinguin diferències importants.

Com són els granats?

Els granats són característics i reconeixibles, sobretot per la seva forma arrodonida però rica en cares de superfície molt definides. Aquestes cares corresponen a dues formes geomètriques diferents, el rombododecaedre, format per dotze cares en forma de rombe, i el trapezoedre, que té dotze cares en forma de romboide (un rombe irregular).

Cristalls vermells d’espessartita
sobre un grup de cristalls de mica
moscovita. Aquest granat,
relativament rar, s’ha trobat
recentment amb una certa
abundància a la Xina.

Poden ser de colors molt diferents. De fet, se n’han trobat de vermells, negres, blancs, grocs, ataronjats, vermells, marrons, verds...
Sovint es troben en cristalls isolats, fàcilment distingibles, però arriben a apinyar-se estretament, recordant la fruita anomenada magrana,
i poden arribar a fer-ho en tal quantitat que formen veritables roques, conegudes com a granatites.

Qui trobarà el granat blau?

Entre els molts colors i tonalitats que els granats ens poden oferir, mai ningú no ha trobat el blau, clar o fosc. Tampoc no hi ha cap motiu especial perquè no existeixin granats d’aquest color. Qui serà el primer a descobrir-ne un?

Per què se’n diu granats?

El seu nom deriva de la paraula llatina granatus, que significa “fet de grans” o “en forma de gra”, probablement perquè als científics de l’antiguitat els recordaven, pel color vermell d’alguns granats i per la forma d’apinyar-se, els grans d’una magrana.

Tot passant l’hivern...

A la regió del Tirol austríac alguns vilatans dediquen els dies més freds de l’hivern, quan no es poden fer labors agrícoles, a anar destapant i netejant els cristalls d’almandina recollits l’estiu a les muntanyes.

Espècies de granat

Els mineralogistes reconeixen quinze espècies de granat i, a més a més, se n’han descrit unes vuit varietats. Els més comuns i coneguts són: almandina, andradita, grossulària, espessartita i pirop.

Almandina: És el més comú dels granats i el més usat en joieria. En l’antiguitat se l’anomenava carbunculus (petit carbó) perquè sovint els cristalls són de color vermell molt fosc. El seu nom ve de la ciutat d’Alabanda Aidin, a Turquia, que antigament va ser un important centre de talla de pedres precioses.

Andradita: També és força comú i té una característica que no es dóna en altres granats: pot ser de colors molt diferents. Cada color defineix una varietat: l’andradita negra rep el nom de melanita (melanos, en grec, vol dir negre); la verda, que es pot tallar en gemmologia, s’anomena demantoide, i la groga, topazolita.

La grossulària, tot i que menys freqüent, també es troba amb una certa facilitat. Aquesta espècie té una varietat, l’hessonita, que mostra una transparència extraordinària i un color preciós i poc comú: groc mel.

El pirop i l’espessartita són més rars, però segurament són les espècies de granat que tenen el color vermell més intens i bonic i per això són també les d’ús més tradicional com a gemmes.

On es troben els granats?

La uvarovita és un granat de crom
de color verd molt intens.
L’exemplar de la imatge procedeix
de Finlàndia.

Aquests cristalls de grossulària,
de Mèxic, són d’un color vermell
intens molt poc comú.

Aquesta almandina és del Tirol,
d’una muntanya coneguda com a
Granatenkogl per la quantitat de
cristalls d’aquest tipus que
s’hi troben.

Un grup de cristalls transparents i
melats de la varietat de la
grossulària anomenada hessonita.
L’exemplar procedeix de Canadà.

Com que generalment es formen en molts tipus de roques, no és difícil trobar-los. A la regió del Tirol, a Àustria, hi ha una muntanya tan rica en almandina que s’anomena Granatenkohl.

Altres llocs destacats per la qualitat dels cristalls són Pakistan i Xina (espessartita); la regió alpina d’Itàlia (andradita i grossulària); la zona volcànica de l’estat de Cohahuila, a Mèxic, on s’han trobat cristalls de grossulària molt vermells, i a Asbestos (Canadà), d’on s’han extret els exemplars de grossulària hessonita probablement més bells del món.

A part d’aquestes localitat, també es poden trobar exemplars destacats a pràcticament tots els països del món.. Aquesta almandina és del Tirol, d’una muntanya coneguda com a Granatenkogl per la quantitat de cristalls d’aquest tipus que s’hi troben.

Els granats a Catalunya

A Catalunya s’ha trobat andradita al Tibidabo, prop de l’Observatori Fabra; grossulària a Hortsavinyà (el Maresme), i aquests i altres tipus de granats a força localitats dels Pirineus, com Bono i Vilaller (Alta Ribagorça) i Costabona (Ripollès).

Si en voleu saber més:

Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella (Geologia)
Parc de la Ciutadella, s/n, 08024 Barcelona
Tel.: 933 196 895
A/e: museugeologia@bcn.cat | www.bcn.cat/museuciencies

Museu de Geologia Valentí Masachs (Escola de Mines, U. Politècnica)
Av. de les Bases de Manresa, 63-71, 08240 Manresa
Tel.: 938 732 099

Text: CARLES CURTO
Fotografies: JORDI VIDAL
Tornar a dalt