CAVALL FORT | Cavall Fort: 1111: Quina festa més sonada! [CAVALLFORT]

RAM-PA-TA-PLAM!
Quina festa més sonada!
Els lectors de Cavall Fort ocupen Vic

“M’encanten aquests jocs; ja els he fet tots!”, ens explicava emocionat en Xesco, d’onze anys, que jugava amb afició amb els artilugis de ferro muntats a la rambla del Passeig de Vic. Com en Xesco, molts nens i nenes vau venir des de molts pobles i ciutats de Catalunya per celebrar la Festa dels Lectors a Vic, que va ser tot un èxit!

Perquè no oblidem mai aquesta festassa, organitzada pel Grup de Lectors de Cavall Fort els dies 11 i 12 d’octubre del 2008 a Vic, n’hem volgut fer un petit reportatge de record. Aquí el teniu!

DISSABTE. Festa inaugurada!

Dissabte a la tarda ja s’anava preparant l’ambient de festa, amb els jocs tradicionals que es van fer a la plaça Major i amb la taula rodona a l’edifici el Sucre: una xerrada sobre Cavall Fort en què diverses personalitats van parlar de la història i de l’actualitat de la revista. I a dos quarts de nou començava l’audició de la cantata Cavall Fort, nou miniatures musicals per a nois i noies, interpretada per l’Orquestra de Cambra Catalana, dirigida per Joan Pàmies. Aquesta peça la va escriure el músic Xavier Edo, en homenatge a Cavall Fort. L’autor va venir al concert expressament de Madrid, on ara viu. L’auditori estava ple de gom a gom; no hi cabia ni una agulla! El concert va ser molt bonic. Un cop acabat, al mateix auditori es van projectar les tires animades d’Ot el Bruixot i tot seguit... aperitiu inaugural: la Festa havia començat!

DIUMENGE. El gran dia

Tots a plaça

I diumenge, ja de bon matí, la plaça Major es va començar a omplir de vinyetes de guix-OTS que vau dibuixar a terra. De mica en mica, la plaça va quedar ben encerclada de les vostres obres d’art. I, sota les voltes, els il·lustradors de Cavall Fort us ensenyaven en viu com fan les seves obres d’art!

Mentrestant, alguns vau fer el Joc de Cavall Fort, com l’Irma, de vuit anys, i l’Alba, d’onze. “Ha estat un joc divertidíssim, tot i que hem passat molta estona fent-lo! Tenies una targeta i l’anaves emplenant a mesura que trobaves la solució dels jocs, que estaven muntats en uns suports amb banderoles escampats pertot arreu”, ens explica l’Alba.

A la plaça també n’hi havia que dibuixàveu El llibre de tots i escrivíeu targetes parlant dels dibuixos d’en Cesc. Els més petits s’embrutaven a les illes de joc del Tatano. D’altres llegíeu al campament o fèieu intercanvi de Cavall Forts. D’altres visitàveu el Bibliobús Tagamanent de la Diputació de Barcelona. Tothom estava ben entretingut!

 

Barrets, poesia, contes, animals... no donem l’abast!

Però la cosa no s’acabava a la plaça: també podíeu jugar a la Rambla o fer-hi tallers, que n’hi havia un munt! Un dels tallers consistia a fer-vos el barret de la festa; alguns us el fèieu amb les puntes enlaire, arrufades, estirades... Però tots els barrets eren igual d’espectaculars: el centre de Vic n’estava ple!

I també podíeu fer cap a la plaça Gaudí, cap al Zoo d’en Pitus. Allí hi trobàveu els nostres amics del Mas Casablanca, en Pep i la Roser, i també l’Scaramuix, el dibuixant dels contes d’en Fermí i la Valentina. En Pep ensenyava els animals a petits i grans. A la Paula, d’onze anys, li va encantar la pintada: en Pep li movia el cos a l’aire i l’ocell tenia sempre el cap al mateix lloc!

A les onze del matí es va obrir l’exposició Cara i creu, amb portades i contraportades de Cavall Fort d’en Cesc i en Madorell i, una mica més tard, a quarts de dotze, a la plaça de la Catedral començava el racó dels poetes i, a les places del voltant, els racons dels contes.

I a les dotze, una desena d’escriptors, col·laboradors de la revista, es van reunir en un cafè que els van muntar a la plaça mateix, i van estar a la disposició dels lectors que tinguessin ganes de xerrar amb ells o de demanar-los que els signessin un dels seus llibres.

Un xàfec que no va aixafar res

Al cap d’una estona va començar a ploure però, per sort, el xàfec va durar poc i no va impedir la trobada d’Ots: n’hi havia un munt! Tots els nens que es diuen com el Bruixot d’en Picanyol van fer-se la foto de família.

Mentrestant, la cercavila amb els Tabalers de Castellterçol i els vostres timbals va espantar els núvols: RAM-PA-TA-PLAM! I al cap de poc ja començava a amainar.

La foto de família de la trobada d’Ots.
Va, tots ben guapos, digueu: OOOOOOOOOT!

Surt el sol: tot a punt per a l’acte central

Ja estava tot a punt, doncs, per a l’acte central a la plaça. Primer de tot, els Jeps i Fidels que es presentaven a la desfilada van sortir a l’escenari. Tots els participants anaven d’allò més ben guarnits! Al final es va donar un premi al Jep i al Fidel més ben disfressats. La subhasta de les obres dels il·lustradors també va ser un èxit i el públic de la plaça hi va col·laborar molt. Dels diners que es van recollir en van sortir vint-i-cinc subscripcions per a Cavall Fort! Els afortunats van ser els millors amics dels nens i nenes que van participar al Joc de Cavall Fort i que van guanyar el sorteig.

Després de l’esverament de la subhasta, va ser l’hora de posar-se seriosos per a l’acte central, presentat per Tomàs Molina, que es va fer per a homenatjar les persones que han estat molt importants per al naixement i crescuda de Cavall Fort, i també a les persones que ara hi col·laboren i fan possible la revista.

Dinar, màgia i fi de festa

I com que ja hi havia força gana, després d’una enlairada de ninots dedicada a en Cesc i a en Madorell, petits i grans van anar a dinar, alguns als restaurants, d’altres cap a la Central, on es feia el dinar popular i on a les cinc es va fer l’espectacle de màgia. Els petits mags, presentats pel Mag Lari, van deixar parats el públic amb la seva destresa: quin domini dels barrets, les cordes i les cartes!

A les sis de la tarda la plaça es va tornar a omplir: començava la ballaruga del fi de festa! Músics i animadors van fer ballar tothom fins ben tard. I llavors sí: es va encendre el gran “Gràcies, Cavall Fort. 47 anys” de llumins que havíeu construït entre tots durant el dia. Aquesta espectacular enlluminada, gronxada per la música d’una cançó dedicada a la Festa, va posar el punt i final a un dels dies més bonics per als lectors de Cavall Fort.

TATXAN!
US PRESENTEM ELS PETITS MAGS I MAGUES

L’espectacle de màgia de diumenge a la tarda va tenir els petits mags i magues com a protagonistes. Els presentava el Mag Lari i tots van fer uns trucs que van deixar el públic bocabadat.

A la sala hi havia moltíssima gent i hi feia moooolta calor; però la màgia va encantar els espectadors i ningú no se’n va moure fins al final!

Un cop acabada l’actuació, vam parlar amb dos dels artistes. Primer amb la Maga Pepelusis, que té deu anys. “Faig màgia des dels sis; al meu avi li agradava fer-ne en família i a mi em va fer agafar afició”, ens diu la Joana Domènech, Pepelusis. Aquest estiu va ser la participant més jove del 3r Festival Internacional de Dames Màgiques de Terrassa. Ara, fins i tot, ja té una petita ajudant tan eixerida i simpàtica com ella, la Mercè.

També vam parlar amb el Màgic Jofre, que té onze anys i fa màgia des dels vuit. Es diu Jofre Cendrós i és xerraire i desimbolt tant a dins com a fora l’escenari. Va obtenir el segon premi de màgia en el concurs del Festival Internacional de Màgia Memorial Li-Chang. I de gran? “M’agradaria continuar fent màgia, però no sé si voldré dedicar-m’hi tant com el Mag Lari!”.

Moltes gràcies!

No sabem si mai cap revista ha tingut un regal tan fantàstic com el que ens van fer a Cavall Fort el Grup de Lectors que va organitzar la festa de l’onze i dotze d’octubre a Vic, i tots els que hi van participar. L’Anna, l’Alfons i en Manel, els tres iniciadors de tot plegat, van dir que volien convertir Vic en una mena de Cavall Fort gegant, ple d’activitats que permetessin als participants ficar-s’hi a dins, que per unes hores visquessin la revista. Era una manera de divertir-nos tots junts i, també, de donar les gràcies als qui han fet possible la revista des dels seus inicis i als qui la fan possible avui.

Aquell gran Cavall Fort havia de permetre als lectors conèixer de prop la gent que crea el contingut de la revista: els autors dels contes, els articles, els jocs, les il·lustracions, les fotografies... Per això els organitzadors els van convidar a ser-hi. Uns i altres hi van participar de diferents maneres, tal com expliquem al reportatge, i al final tots els assistents se’n van poder endur a casa l’Auca de Cavall Fort, que heu rebut amb aquest número. A nosaltres ens agradaria poder donar les gràcies un per un als qui hi van col·laborar, però van ser tants que ens resulta impossible. Així que us les donem a tots des d’aquestes pàgines: als organitzadors –el Grup de Lectors i l’ajuntament de Vic–, que hi ha esmerçat tantes i tantes hores, a les entitats que hi van col·laborar, als autors que hi van participar i a tots els lectors que durant aquell cap de setmana van convertir Vic en la gran festa de Cavall Fort.

Text: REDACCIÓ - Fotografies: XITA CAMPS I IGNASI ROIG