CAVALL FORT - Revista per a nois i noies | Cavall Fort: 1108: Un foraster al meu costat [CAVALLFORT]

Un foraster al meu costat

En l'actualitat estem assistint a l'arribada, des de molts indrets diferents, de moltes persones que vénen al nostre país amb la intenció de quedar-se a viure entre nosaltres, un fet que anomenem immigració. La majoria ho fan amb l'esperança de trobar aquí el que no han pogut aconseguir en el seu país, una oportunitat per a viure una vida digna. Així, doncs, la realitat és que, des dels pobles més petits a les ciutats més grans, ens trobem diàriament pels carrers, els comerços, l'escala, etc., amb persones que provenen de diferents punts de la geografia mundial. Com que moltes d'aquestes persones són nens, hi ha moltes escoles que incorporen a les seves aules nous alumnes que parlen un altre idioma, vesteixen diferent, coneixen jocs diferents, saluden d'una altra manera, mengen altres coses... És molt possible que vosaltres, amics lectors, estigueu vivint aquesta experiència.

Una amenaça o una oportunitat?

Una de les característiques que ens fa humans és la capacitat que tenim d'interpretar la realitat. Això fa que un mateix fet pugui tenir diferents lectures, el puguem veure i viure de maneres diferents. Un exemple prou conegut ens ajudarà a aclarir les coses. Suposem que tenim un got amb aigua fins a la meitat. Com el veiem, mig ple o mig buit? El fet real és el mateix, la interpretació i les conseqüències que se'n deriven, ben diferents. Aquesta capacitat d'interpretació ens dóna molta llibertat, però al mateix temps també molta responsabilitat perquè, per dir-ho ras i curt, la vida que vivim depèn en bona mesura de la manera que ens mirem les coses.
Apliquem ara això al tema que ens ocupa, el fet de la immigració. Com vivim el fet d'entrar en contacte creixent amb persones d'altres cultures: com una amenaça o com una oportunitat? La qüestió és molt important perquè les conseqüències que se’n deriven són oposades. Ho viurem com una amenaça si, per exemple, considerem que la presència dels nouvinguts posa en perill coses molt preuades per nosaltres, com els nostres costums, seguretat, recursos, treball, etc. En aquestes circumstàncies, les emocions derivades seran predominantment negatives i podrem sentir, en diferents intensitats, por, desconfiança o ràbia, i les nostres conductes seran de distanciament, recel, rebuig, menyspreu, confrontació. Fins i tot podrem arribar a l'agressió. En el cas oposat, si ho vivim com una oportunitat, podem entendre que és una excel·lent ocasió per a aprendre coses noves, enriquir-nos mútuament, fer nous amics, obrir-nos a noves experiències. D'aquesta manera, les emocions resultants seran d'alegria, acceptació i confiança, i les conductes d'apropament, interès, curiositat, cooperació, solidaritat, integració, ajuda.

Què us sembla que és millor?

Sobre el paper, pel que fa com a mínim a la teoria, sembla que no hi ha color i que entendre-ho com una oportunitat ens proporcionarà, tant a curt termini com a llarg termini, molts més avantatges que inconvenients. Però en la pràctica, què penseu que és més freqüent actualment? En quin dels dos pols se situen habitualment les persones en la nostra societat?

El cert és que podem trobar opinions per a tots els gustos. Molt sovint, però, passa que les opinions que es fan públiques responen més al que sembla més correcte dir que no al que se sent de debò i que, quan s’estudia una mica aquesta postura més superficial, un es troba ràpidament amb posicions més tancades i defensives que s'apropen molt més a l'amenaça que a l'oportunitat. Això encara es fa més evident quan sorgeix un problema en el qual es genera un conflicte d'interessos. Cal entendre que, fins a un cert punt, és normal i justificable que sigui així. D’una banda, perquè l'amenaça és, en aquest cas, la resposta més primitiva, la més directament associada a la supervivència, la més automatitzada, i com que és així és molt fàcil que s'activi ràpidament. D'altra banda, perquè la situació de conviure amb tanta gent forastera és nova per a nosaltres i necessitem un temps per a desprendre'ns de prejudicis i idees errònies i per a aprendre conductes més funcionals i eficients.

Detectar traves

En la línia del que estem comentant, és molt important detectar idees, opinions i creences que vagin en contra de la convivència harmoniosa i la felicitat de les persones, comprovar-ne la falsedat i inutilitat i canviar-les per d’altres que resultin més integradores i ofereixin més garanties per a viure d’una manera més plena. Una de les idees més importants que ens barra el pas cap a una visió del món més global, justa i satisfactòria és el que els antropòlegs anomenen etnocentrisme, una paraula una mica estranya que reflecteix una idea molt senzilla: tenim el costum de pensar que la nostra manera de fer les coses i de viure és la millor, i que totes les altres maneres diferents no tan sols són rares sinó que, fins i tot, arribem a creure que són inadequades. Heus aquí uns comentaris que serveixen d'exemple per a reflectir aquesta idea: "On va aquest amb aquest turbant", "Mira que mengen malament", "Quina manera més ridícula de saludar-se", "Es pinten com si fossin pallassos", "Pobra gent, no saben què és viure com cal".

La pregunta que ens podem plantejar ara és: No podrien dir els "altres" exactament el mateix de nosaltres? On està escrit que la nostra manera de vestir, menjar, saludar-nos, pintar-nos, etc., sigui la millor o la més adequada? L'etnocentrisme reflecteix una postura tancada respecte a l'experiència i el món i una intolerància envers el que és diferent. Més que creure's el melic del món, és més recomanable pensar que en som una part integrant, una més de les innombrables aportacions a la riquesa i diversitat cultural de l'home. Les dades actuals assenyalen que compartim la terra uns sis mil milions d'éssers humans, i més enllà del color de la pell i de tota mena d'aprenentatges que puguem haver adquirit, sempre ens uneix una realitat comuna que és més poderosa que totes les diferències: som persones. Si recordéssim sempre això, quants desastres de tota mena ens podríem estalviar!

L'escola és un lloc excel·lent per a aprendre a conviure i avui tenim una ocasió d'or per a demostrar-ho.

Text: FRANCESC J. FOSSAS. Psicòleg
Il·lustració: PEP BROCAL