CAVALL FORT | Cavall Fort: 1104: Navahos o diné [CAVALLFORT]

Navahos o diné

Els indis navahos o diné són americans nadius, i viuen entre els estats d’Utah i Arizona, a Nord-amèrica. Van venir del nord i s’anomenen diné, que vol dir els homes, però se’ls coneix com a navahos (camp de secà), sobrenom que els ha quedat. La seva història és un seguit de lluites per a conservar la terra, de vegades en contra d’altres tribus, però sobretot en contra dels nous pobladors que venien d’Europa. A mitjan segle dinou, després de patir un gran extermini, van fer un tracte amb el govern dels Estats Units i se’ls va retornar una gran part de la terra dels seus avantpassats, la reserva. S’han anat recuperant. Avui són uns tres-cents mil i es regeixen segons les lleis del Govern federal. Actualment, el poble Navaho continua reivindicant els seus drets, la seva llengua i els seus costums.

Parlen el diné bizaad, i des de l’any 1969 l’aprenen a escola juntament amb l’anglès. Quan els americans van intervenir en la Segona Guerra Mundial, es va formar un cos de transmissions on els navahos enviaven missatges secrets en la seva llengua, davant de la línia enemiga; sabien que ningú no els podria entendre.

El Monument Valley és un dels llocs on han estat sempre i on treballen. Els seus habitatges eren de troncs i terra, arrodonits: els hogan.

Avui viuen en petites cases aïllades, molt senzilles. Es dediquen a la mineria, ramaderia i treballs artesanals, com el teixit, la cistelleria, la joieria amb plata i turqueses... Acullen els visitants i mostren el seu paisatge de grans muntanyes, monòlits que apareixen com escultures de roca i sorra vermella.

Monument Walley ha estat l’escenari de moltes pel·lícules de l’Oest, els Western, i això va ser gràcies a les gestions del matrimoni Goulding.

Cap al 1920, un jove americà, Harry Goulding, va arribar al Monument Walley i va quedar meravellat del paisatge i de la tranquil·litat. Va conèixer els navaho, la seva manera pacífica de ser, i s’hi va quedar. Acabat de casar, amb la seva dona Mike es van construir una casa en un turó, just a sota d’una gran roca.

Després van instal·lar-hi una botiga de menjar, roba i altres coses útils que intercanviaven amb els treballs artesanals dels navaho. Més endavant, en el moment de la gran depressió econòmica, els americans ja no compraven tant, i per tant els treballs que feien els navaho tampoc no es venien. Però el matrimoni Goulding va tenir una bona idea: sabien que John Ford preparava una pel·lícula, un Western. Amb un camió se’n van anar tots dos a Hollywood i van demanar una cita amb el gran director. Portaven moltes fotografies del Monument Walley i no van marxar-ne fins que els va rebre. El van convèncer que aquell paisatge era el millor per a fer una bona pel·lícula, i John Ford els va posar la condició que amb pocs dies havien de preparar un lloc per a menjar i dormir unes dues-centes persones. Els Goulding i els seus amics, els navaho, es van espavilar perquè tot estigués a punt. Quina feinada!

La pel·lícula que es va filmar va ser La diligència (1939), i allà un jove actor, molt alt, John Wayne, va definir la seva carrera com a vaquer. En va fer tantes, de pel·lícules, que ja hi tenia un lloc especial per a dormir. Els navahos també treballaven com a actors en els westerns: feien d’extres cinematogràfics. Quan actuaven solien representar els indis comanxes o apatxes, no els navahos.

Els seus costums han anat canviant però encara en conserven, i sobretot per a ells és important viure en harmonia amb la naturalesa.

Text i dibuixos: FINA RIFÀ
Fotografies: TRIPTEAM