Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Deixeu-vos sorprendre: la màgia dels minerals
La pirita: el mineral del foc

Com és?

La pirita, un compost de sofre i ferro, és un dels minerals més coneguts des de l’antiguitat. L’any 77 abans de Crist ja va ser citada pel naturalista llatí Plini, però es segur que s’utilitzava molt abans.


Els cristalls de pirita són força comuns, sobre tot en forma cúbica sovint amb estries molt marcades a les cares. (Ambasaguas, La Rioja)

Té un aspecte metàl·lic i de color de groc llautó, amb lluïssors vives. Pot ser massiva però forma cristalls amb facilitat. Les seves formes cristal·lines solen ser espectaculars: el cub de cares tan llises que fins i tot semblen polides, els cubs amb estriacions profundes, l’octaedre (com dues piràmides invertides una respecte de l’altra) i l’anomenat piritoedre, un cristall de dotze cares en forma de pentàgon. També és habitual que en un mateix cristall coincideixin formes molt diverses donant formes fins i tot arrodonides. També se la pot trobar formant agregats de cristalls radials coneguts com a pirita Sol.

Com que és una espècie de formació bastant senzilla, substitueix fàcilment altres minerals, però també intervé en processos de fossilització i per això es troben alguns fòssils de pirita.

El seu nom vol dir foc


Grup de cristalls que combinen, amb el cub, l’anomenat piritoedre, que té cares en forma de pentàgon. (Ambasaguas, La Rioja)

El nom de pirita ve del mot grec pyr (foc). Aquest nom és degut al fet que la pirita, quan se la colpeja amb un objecte metàl·lic (un martell, per exemple), deixa anar guspires (es creu que un dels primers usos del mineral consistia a copejar dos trossos entre si per produir guspires i encendre foc).

Les formes enganyadores

La pirita s’oxida amb facilitat substituint el ferro per oxigen (el conegut rovell dels objectes de ferro). Aquest procés és conegut amb el nom de pseudomorfisme. Com que és relativament ràpid, no hi ha temps perquè canviï la forma cristal·lina i això fa que es formi un nou mineral, la goethita (hidròxid de ferro), amb cares que corresponen a la pirita.

L’or dels rucs

Pel seu aspecte metàl·lic i el seu color groc, quan es troba en fragments petits es pot confondre a primera vista amb l’or. Això és el que passava sovint als buscadors d’or poc experts que pretenien fer fortuna a Califòrnia, Alaska o Austràlia. A causa d’aquesta confusió, la pirita es coneix amb el nom popular d’”or dels rucs”.

On es troba?


Cristalls de pirita en talc. Aquesta combinació que és bastant rara es troba en exemplars de les mines de talc de la Vajol, a l’Alt Empordà

És un mineral força comú que es troba a tot el món. Es localitza en molts tipus de roques i en condicions de formació molt diverses. És un mineral habitual en els filons metàl·lics però també en roques plutòniques (granit), metamòrfiques (pissarra, talc, esquist) o sedimentàries (margues i argiles).

Hi ha grans zones d’acumulació de pirites massives d’alt interès industrial, entre elles l’anomenada franja pirítica ibèrica, al sud de la nostra península. Les pirites més espectaculars per la seva cristal·lització s’han trobat a la regió nord-central de la Península Ibèrica, a l’illa d’Elba (Itàlia) i al Perú, però són habituals a molts altres països dels cinc continents, especialment Estats Units, Bolívia i Rússia.

A Catalunya s’han trobat exemplars significatius en les mines de talc de la Vajol (Alt Empordà) i a Sant Cugat del Vallès (Vallès Oriental), on acompanyen les conegudes fluorites de color verd. A la mateixa ciutat de Barcelona, concretament al cementiri de Montjuïc, s’han trobat cristalls cúbics, brillants i de formes molt netes, entre roques margoses de color gris

Un mineral de ferro que no serveix per a extreure’n ferro?


Les deformacions de les cares, tot i que són rares, es poden donar en la pirita, com en aquest cristall arrodonit i aplanat de l’illa d’Elba, a Itàlia.

Efectivament. El ferro i el sofre són els dos components de la pirita, però el sofre fa que el ferro sigui molt fràgil i es trenqui amb facilitat. Com que el ferro i el sofre són difícils de separar, el procés és molt costós i per això s’utilitzen altres minerals que contenen el metall.

Quina utilitat té?

És una de les principals menes de sofre, un element bàsic en la indústria química i, en bona mesura, en la farmacèutica. Forma part dels lubrificants, els explosius (pólvora, focs artificials...), la fabricació de cel·lulosa (pasta de paper), la vulcanització del cautxú (pneumàtics de cotxe) i el decapatge de l’acer.


Text: CARLES CURTO
Fotografies: JORDI VIDAL
Museu de Geologia – MCNC

Si en voleu saber més:

Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella (Geologia)
Parc de la Ciutadella, s/n
08024 Barcelona
Tel.: 933 196 895
museugeologia@bcn.cat
www.bcn.cat/museuciencies
Museu de Geologia Valentí Masachs (Escola de Mines, Universitat Politècnica)
Av. de les Bases de Manresa, 63-71
08240 Manresa
Tel.: 938 732 099

Portada del número 1103
Sumari 1103

Juliol de 2008

 

PORTADA: Fransesc Infante

 

  • 2 La mirada atenta:
    Quan el sol es pon
  • 4 Ot el bruixot
    Alfons Delmar
  • 5 El retorn a la terra
  • 6 L’ecologia
  • 8 Zig i Zag
  • 10 Kid Paddle
  • 11 Cresques
  • 12 El calaix del doctor Cirera!
  • 14 El Dog i el Muix
  • 15 Bases del premi Cavall Fort
  • 16 El conte:
    Assemblea de sabates
  • 18 El nostre concurs
  • 20 Deixeu-vos sorprendre:
    la pirita
  • 22 L’acolliment:
    una altra manera de viure en família
  • 24 El príncep Lao:
    L’illa dels llops
  • 28 Els encants
    L’article de butxaca
  • 30 Tria i remena
  • 32 Pesquis i Baliga

Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina