CAVALL FORT | Cavall Fort: 1102: Anem d’excursió: La Miranda de Sant Jeroni [CAVALLFORT]

Anem d'excursió
La Miranda de Sant Jeroni

Introducció

Montserrat és la muntanya màgica de Catalunya, la muntanya misteriosa, especial, única... i arribar al seu punt més alt és per si mateix una experiència imprescindible. Per fer-ho des del monestir hem triat la ruta més directa i senzilla, però que és dura pel desnivell i més complicada del que sembla. És una excursió clàssica, de les que no s’obliden mai, i els paisatges són espectaculars!

Com arribar-hi

Proposem de pujar fins al monestir de Montserrat amb el cremallera, el qual agafarem des de l’estació de Monistrol-Vila, on hi ha un aparcament gratuït.

Itinerari

L’estació superior del cremallera queda per sota de la plaça del Monestir i a tocar de la placeta de l’Abat Oliba, on hi ha una font. Des d’aquest punt s’accedeix a la ruta que s’enfila a la muntanya. Aquest camí –avui renovat després d’haver quedat molt malmès per les inundacions de fa alguns anys– és un dels tres que històricament donaven accés a la muntanya (si mireu darrere el claustre del monestir en descobrireu un altre de ben dret!). El primer tram puja molt directe i per un seguit d’escales que sembla que no s’acaben mai. Ens enclotem en la frondosa canal i ben aviat guanyem vista sobre el conjunt del monestir. A l’horitzó es retalla la silueta de Sant Llorenç de Munt i anem alternant trams de camí amb més escales, sense deixar de pujar en cap moment. Al cap d’uns vint minuts llargs s’arriba a un pas estret entre dues parets de pedra que se supera per una escala molt dreta amb una barana de ferro: és el Pas dels Francesos, que precedeix unes quantes escales més i un espai obert (conegut com la plaça de Santa Anna), que és un important creuament de camins prop de l’ermita de Santa Anna. Seguirem el camí més marcat i que puja suaument en direcció nord-oest, anant a trobar el pas sota la Panxa del Bisbe. És el camí vell de Sant Jeroni, que ens porta pel llom de Montserrat tot pujant lleugerament entre trams descoberts i d’altres que s’endinsen a la vegetació, mentre per damunt nostre anem veient les agulles montserratines que es retallen al cel. Creuarem el Pla dels Ocells i, més endavant, el Pla dels Escurçons, seguint pel camí que recorre el torrent de Santa Maria. Abans d’enllaçar amb l’asfalt del camí nou de Sant Jeroni, deixem a la dreta un caminet que porta al Cavall Bernat i, després d’una darrera pujada entre el boscam, arribem a l’ermita de Sant Jeroni. Ja fa més d’una hora que caminem.

Atenció

L’objectiu d’aquests itineraris és fer conèixer indrets molt atractius. Les rutes que us proposem no presenten grans dificultats per als infants, però és necessari que vagin acompanyats sempre d’alguna persona adulta per a evitar qualsevol risc. S’han de seguir les recomanacions que fem i, no cal dir-ho, respectar l’entorn i procurar no deixar rastres de la nostra visita. Molt important: quan sortim d’excursió cal avisar sempre algú del lloc on anem!

A partir d’aquest punt el camí s’enlaira i hi ha precipicis arreu, per la qual cosa cal no deixar el camí en cap moment i extremar les precaucions en alguns indrets poc protegits. Amb tot, l’ascensió de la darrera escalinata fins a la Miranda de Sant Jeroni no presenta cap dificultat tècnica i a dalt ens espera una vista aèria impressionant. En aquest punt hem d’anar amb compte, ja que tot el cim està protegit amb baranes, però arreu hi ha penya-segats. La tornada al monestir la farem pel mateix itinerari i, tot i que la baixada és menys feixuga, cal extremar les precaucions!

Una mica d’història

L’abat Oliba, clar exponent de l’expansió del romànic per tot el territori català, va ser el fundador del Monestir de Montserrat, l’any 1025. De fet, aquest any 2008 se celebra el mil·lenari del nomenament d’Oliba com a abat de Ripoll i Cuixà, en memòria de l’important llegat que ens va deixar.

L’anècdota excursionista

L’escalada és l’activitat reina de montserrat i actualment hi ha unes quatre mil vies d’escalada repartides entre les gairebé mil agulles o parets i roques distribuïdes en l’espai que ocupa la muntanya de Montserrat, d’uns deu quilòmetres de llarg per cinc d’ample. Si bé els inicis de l’escalada a Montserrat es remunten al segle XIX, no esclata fins al segon quart del segle XX, amb la mítica ascensió al Cavall Bernat. Més tard, un grup d’escaladors del Club Muntanyenc de Sant Cugat, encapçalats per Josep Barberà, es van marcar la fita de pujar totes les agulles montserratines, i ho van aconseguir entre el 1968 i el 1972, en un projecte que anomenarien “Operació Montserrat”.

A Montserrat també hi ha algunes vies ferrades, que són vies o camins molt verticals, totalment equipats per a fer-los amb seguretat. Les vies ferrades poden ser una bona manera d’introduir-se a l’escalada, i la més emblemàtica i bonica de Montserrat és la Ferrada Teresina, que arriba al mateix cim de la Miranda de Sant Jeroni.

Fitxa de l'activitat

Tipus de descoberta: Excursió clàssica que creua Montserrat pel llom, des del monestir fins al punt més alt de la muntanya.

Lloc: Miranda de Sant Jeroni (1.237 m).

Situació: Catalunya central, entre el Bages i l’Anoia.

Equip necessari: Calçat còmode i, segons el temps, roba d’abrigar adequada. És molt important portar aigua, ja que no hi ha fonts durant el recorregut.

Època recomanable: Es pot fer durant tot l’any, però el millor és defugir les hores de més insolació de l'estiu. Eviteu de fer-la amb perill de mal temps o amb risc de boira, especialment traïdora a Montserrat!

Temps estimat: Del monestir al pas dels Francesos, 20 min; fins al pla dels Ocells, 20 min; fins a l’ermita de Sant Jeroni, 30 min, i fins al cim de la Miranda de Sant Jeroni, uns altres 20 min. Total, 1 h 30 min, i comptem amb 1 h 15 min per a baixar.

Dificultat: El camí descrit no té cap dificultat i està ben senyalitzat, però en molts indrets cal tenir precaució pels espadats.

Documentació (cartografia i llibres): Montserrat, mapa i guia excursionista, publicat per l’editorial Alpina, escala 1:10.000 / Montserrat, els camins de l’Alba, de Joan Portell Rifà, publicat per l’editorial Alpina.

Dades d’interès: Per variar l’itinerari d’anada o tornada, o bé per estalviar-se el desnivell, també es pot pujar amb el funicular de Sant Joan fins al Pla de les Taràntules i fer tot el camí Nou de Sant Jeroni, tot passant per sota de les Magdalenes i la Serra de l’Alzina de les Paparres.

Text i fotografies: JORDI QUERA
Mapa: EDITORIAL ALPINA
Dibuixos: CRISTINA LOSANTOS