CAVALL FORT | Cavall Fort: 1102: Poesia: El dinosaure [CAVALLFORT]

El dinosaure

Entre grans penyes,
un dinosaure
feia becaines
fa milions d‘anys,
i somniava
que anava a raure
sota el domini
d’éssers estranys.
No eren els homes?
La feble raça
que una bufada
pot destruir?
Els que fugien
de la bocassa
i del temible
cos gegantí?
En despertar-se
quin tip de riure!
Sempre somnio
absurditats.
Ves si m’haurien
de sobreviure
aquests inútils
micos pelats!


Ara, veuria
que la ciència
de les fondàries
uns ossos treu,
i els classifica
amb paciència
per exposar-los
en un museu.
Reconstruïda
la bestiassa,
entorn passegen
grans i petits. J
a no els espanta
la gran carcassa
d’un dinosaure
d’ossos polits!

Joana Raspall

De tant que li agraden els llibres, Joana Raspall va triar l’ofici de bibliotecària. I de tant que li agraden les paraules, ha treballat en l’edició de diccionaris de frases fetes i de dites populars, que són l’expressió de la saviesa popular al llarg dels temps. La seva obra de teatre El pou va guanyar el primer premi de teatre de Cavall Fort i, després de l’estrena al teatre Romea, de Barcelona, es va representar amb molt d’èxit a d’altres localitats. Si el primer llibre de poesia per a infants el va dedicar als seus primers néts, l’últim ja l’ha pogut dedicar als seus dos besnéts. Del llibre que tenim al davant, Versos amics (Publicacions de l’Abadia), hem triat aquest poema tan divertit del dinosaure que es pensava que era l’amo de la Terra i que els homes no el sobreviurien.
Text. JOAQUIM CARBÓ
Il·lustració: ÒSCAR JULVE

Versos amics
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. (Els flautats; 24)