CAVALL FORT | Cavall Fort: 1099: Els nens de Madagascar [CAVALLFORT]

Els nens de Madagascar

Madagascar és una gran illa situada al costat de l'Àfrica. Tota la gent que hi viu no és igual. De fet, a Madagascar hi ha disset ètnies diferents. Una ètnia és un grup de persones que comparteixen uns costums, una llengua, unes tradicions, una religió…, que els fan sentir que formen una comunitat específica i diferent d’altres ètnies. Voleu conèixer uns nens de dues ètnies diferents de la gran illa de Madagascar?

Els pobles pescadors de l’ètnia vezo

L’ètnia o tribu dels vezo viu sempre al costat del mar. De fet són pobles que viuen de la pesca i que mengen tots els peixos que poden aconseguir pescant en les seves petites barquetes de fusta i vela. L’Asimo és un nen que viu en un d’aquests poblats vezo. Tot just acaba de complir nou anys. Alguns matins, els passa a l’escola. Però el que més agrada a l’Asimo és jugar amb la resta dels nens del poblat, a la platja i a la vora de l’aigua. Córrer, saltar, cercar cloïsses ben maques a la sorra, banyar-se... Sovint, també ajuda la mare a pescar. Els vezo tenen diferents maneres de pescar. Amb la mare, utilitzen una mena de xarxes ben primetes, i les mouen per l’aigua amb les mans, a la vora de la platja. Quan treuen les xarxes, centenars de petites gambetes hi queden atrapades. Mmmmm, quin sopar més deliciós!! Però el que realment vol l’Asimo, és sortir a pescar amb el pare. Encara és massa petit per a sortir amb la piragua de vela. El mar és perillós, i quan la marea puja o baixa, les onades són grans i fan trontollar tota la piragua. Quina por!!!! Algun dia, però, quan el pare cregui que ha arribat el moment, el durà a pescar. Serà un dia ben important per a l’Asimo. 

 

L’ètnia merina, que cultiva l’arròs

Els merina, i altres ètnies que viuen lluny del mar, cultiven l’arròs. L’arròs és el principal aliment de tots els habitants de la gran illa.

La Mihanta va a l’escola cada matí. Ha de caminar una bona estona, per a arribar-hi. Allà es troba amb la resta de nens que viuen als petits poblets del voltant. Canten i aprenen a llegir i a sumar. Alguns dels nens, però, no podran continuar anant-hi quan compleixin els dotze anys, perquè les escoles per a nens més grans són molt i molt lluny del seu petit poblat. Però la Mihanta és ben feliç. Passa els dies jugant en els camps d’arròs. Aquests camps són d’un verd ben intens, i fan terrasses a les muntanyes. Els camps, arriben fins més lluny del que la Mihanta mai ha arribat. No s’acaben mai!!

El pare i la mare cultiven l’arròs. Mentre el pare fa treballar els zebús, uns animals semblants a les nostres vaques, però que es diferencien perquè a l’esquena tenen un gran gep on emmagatzemen aigua i greixos. I saben molt bé com llaurar la terra, conduïts pel pare, per poder plantar més arròs per a la propera primavera. La mare, mentrestant, s’encarrega de collir l’arròs quan la planta ja ha crescut. Sabíeu que l’arròs és una gramínia, com el blat, amb una tija i una espiga on es fan els grans? La mare posa les plantes de l’arròs a assecar. I quan estan seques, en treu els granets d’arròs, que aviat estarà llest per a ser cuinat!!

La Mihanta ajuda a fer les tasques de casa i té cura del seu germanet Nono. En Nono és tot un trapella, malgrat que tan sols té un anyet!! La Mihanta es col·loca una manta de colors al voltant del coll i s’embolica el Nono a l’esquena... Que còmode que s’hi va!!

Al vespre, cap a les sis, es comença a fer fosc. A la seva caseta de fang, La Mihanta, el Nono i els pares, no tenen electricitat. Només poden fer llum amb unes petites espelmes... Així que, després de sopar... a dormir!!

Text: IÑAKI RELANZÓN
Fotografies: ALÍCIA GARCIA I IÑAKI RELANZÓN