CAVALL FORT | Cavall Fort: 1084 Quaranta anys del Teatre de Cavall Fort [CAVALLFORT]

Quaranta anys del Teatre de Cavall Fort

L’any 1967, sis anys després del naixement de Cavall Fort, ens vam espavilar perquè els nostres lectors, a més de llegir en català poguessin escoltar la nostra llengua des d’un escenari, i vam organitzar els Cicles de Teatre per a Nois i Noies que es feien els matins dels diumenges al teatre Romea, a Barcelona. Ja que l’única publicitat que havíem pogut fer era a través de la nostra revista, el matí del 5 de febrer de 1967 ens preguntàvem si hauríem sabut despertar la curiositat dels nostres lectors. Recordo com si fos ara com ens vam emocionar quan vam veure que el teatre s’omplia de gom a gom.

El nostre interès no hauria servit de res si no hi hagués hagut uns actors, directors i escenògrafs que ja hi treballaven, i una persona com Martí Olaya, que sabia on eren i com actuaven, que va coordinar els esforços de tots plegats. Els grups que van participar fa quaranta anys en aquell primer cicle eren ben diferents i cada un tenia la seva personalitat. En l’únic que coincidien era en l’entusiasme que hi posaven perquè el públic es divertís.

Els primers passos

Portada de Madorell. Cavall Fort 160. Novembre 1969.

El teló es va aixecar per primera vegada amb La comèdia de l’olla, una adaptació per a infants, divertida i enjogassada, d’un clàssic llatí, Plaute, a càrrec de L’Òliba, del G.T.I., dirigit per Francesc Nel·lo, amb un grup d’actors que ja participaven en un intent de renovació del nostre teatre professional com Alfred Lucchetti, Francesc Balcells, Nadala Batiste i Montserrat Roig, que després va ser una famosa novel·lista. L’escenografia era d’un dels homes de teatre més importants que hem tingut en aquest país, Fabià Puigserver. Aquest mateix grup va tancar el primer cicle amb El metge a garrotades, de Molière, en què van repetir alguns actors a més de Josep Minguell, Carme Sansa, Ernest Serrahima i Ventura Pons, que ara és un bon director de cinema.

Per un altre cantó, en un estil ben diferent, La Joventut de La Faràndula, que ja feia vint anys que organitzava un premi i que portava a terme un sens fi de representacions al seu teatre de Sabadell, va portar a l’escenari del Romea Cantarina al país dels Tsen.Tse.Khan, de Josep Torrella, per exposar als barcelonins una mostra de la seva feina tan meritòria i abnegada. En aquell primer cicle també van representar Ha fugit un cavall, de Josep Tremoleda, que era precisament el director de Cavall Fort, i que l’any 1962 havia guanyat el premi de La Faràndula.

El teatre de “Cavall Fort”, de Joaquim Carbó. Monografies de Teatre 1. Institut del Teatre. Edicions 62. Barcelona, 1975

La tercera de les obres que es va representar va ser El rei dels aires, de Joaquim Espau, a càrrec de l’Aula de Teatre de la Institució Montserrat, al davant de la qual hi havia l’infatigable i entusiasta Jaume Batiste, professor d’aquell centre, que quan convenia feia d’actor de la mateixa manera que dissenyava i construïa el vestuari i els decorats amb l’ajut d’algun dels seus alumnes, d’entre els quals sorgien els actors. Algun d’ells participarà en el muntatge d’Els tres mosqueters, que està preparant per celebrar aquest quarantè aniversari. I la quarta representació va anar a càrrec d’Els Joglars, que llavors era un grup de mims que s’expressava sense paraules. En aquells moments el dirigien Albert Boadella i Anton Font, i hi actuaven, entre d’altres, Carlota Soldevila i Glòria Rognoni, que més endavant serien unes professionals ben destacades.

Aquest va ser el primer cicle. Fora d’Els Joglars, la presència dels altres tres grups al llarg dels anys va ser constant.

L’aventura continua

Portada de Pere Virgili. Cavall Fort 337. Setembre 1976.

L’Aula de Teatre de la Institució Montserrat no hi va faltar mai. El somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, adaptada i dirigida per Jaume Batiste, i El castell dels tres dragons, de Pitarra, van ser les obres que es van representar més vegades, tant al Romea com per tot el país. De les pàgines de Cavall Fort van saltar a l’escenari Les aventures de Jan i Trencapins i Les armes de Bagatel·la, un conte que Jaume Batiste i jo mateix vam convertir en teatre.

Un altre dels grups molt present, sobretot els primers anys, va ser La Faràndula, que ens oferia les millors obres que representava a Sabadell: Les joguines mecàniques, de Joan de la Creu Ballester, La Caputxeta i el llop, de Josep Vallverdú, i moltes més.

Teatre, teatre i més teatre

Portada de Teresa Duran. Cavall Fort 316. Maig 1975.

L’Òliba, sempre amb adaptacions d’obres clàssiques, hi va ser present amb La comèdia de la guerra, La Terra es belluga, La farsa de Mestre Pathélin i Guillem Tell, totes amb un màxim d’exigència.

L’èxit d’aquell primer cicle va atraure altres grups que ja existien i en va propiciar de nous. Si és impossible fer una llista de tots els grups i obres, encara ho és més la dels actors i directors, però no em voldria oblidar dels Putxinel·lis Claca. Ni de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual que, entre altres filigranes, va estrenar un Tirant el Blanc, de Maria Aurèlia Capmany, i Taller de fantasia, unes peces curtes que Josep M. Benet i Jornet havia publicat a Cavall Fort. De Proscènium, de Girona, el Tarlà i Plet per l’ombra d’un ruc, de Friedrich Dürrenmat, en versió de Joan Ribas, amb un nen, Xicu Masó, que avui és un excel·lent director, i El dimoni Cucarell, del cantant i poeta Guillem d’Efak... El Teatre Experimental Català, amb La rosa i l’anell, dirigida per Josep A. Codina, i Les orenetes i Perot Joglar, de Maria Novell... Jocs a la sorra, amb Supertot, de Benet i Jornet, dirigida per Francesc Alborch... L’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants; Palestra, de Sabadell, i una colla de grups que només hi van actuar en una ocasió. Fins i tot una òpera, Bastià i Bastiana, de Mozart, a càrrec de les Joventuts Musicals de Barcelona. I El pou, de la poetessa Joana Raspall. I obres de Teresa Duran i de Pep Albanell... I que em perdonin aquells que no puc esmentar per evitar una tirallonga gairebé tan llarga com la guia telefònica.

L’any 1985, els muntatges cada cop més complicats del Centre Dramàtic al Romea van frenar els nostres cicles. En vam fer en una sala dels Salesians, a Sarrià, però sempre que podíem tornàvem al Romea, on l’any 1987 encara vam celebrar el vintè aniversari. I, l’any 1989, al Teatre Regina, als Lluïsos de Gràcia, i a Lleida, on Òmnium Cultural continua organitzant cada any un cicle que porta el nom de la nostra revista.

La comèdia de l’olla, per L’Òliba. 
1r Cicle.
5 de febrer de 1967

La Caputxeta i el llop,
per La Joventut de La Faràndula.
11è Cicle. 16 de gener de 1972

La fera sotmesa, per Aula de
Teatre de la Institució Montserrat
12è Cicle. 26 de novembre de 1972

Don Quixote de la Manxa,
per Jocs a la sorra.
13è Cicle. 24 de febrer de 1973

Una tasca que va donar fruit

Avui, que de tot això ja fa quaranta anys, ens ha agradat recordar-ho perquè la nostra iniciativa va estimular-ne moltes més. El Teatre Regina, sota el guiatge d’Agustina Solé, s’ha convertit en un centre estable de teatre per a nois i noies. I se’n representa a molts teatres professionals. Només cal que mireu l’Agenda de Cavall Fort per a informar-vos de bona part del que es pot veure a tot el país al carrer, als teatres, als esplais, als museus... No us podeu imaginar com estem de contents d’haver-hi participat des del principi!

Text: JOAQUIM CARBÓ
Tornar a dalt