CAVALL FORT | Cavall Fort: 1079 - Gent activa: Quina festassa, Sebastià! [CAVALLFORT]

Gent activa
“Quina festassa, Sebastià!”

Això mateix és el que la Pilarín Bayés, la il·lustradora d’El zoo d’en Pitus, va dir al senyor Sorribas quan es van trobar al Zoo de Barcelona. I és que la festa del 22 de maig al Parc de la Ciutadella va ser una celebració ben especial: s’hi van aplegar més de cinc mil alumnes d’escoles de tot Catalunya!

Fotos "Quina festassa, Sebastià!"

LA FESTA LA VA ORGANITZAR L'EDITORIAL LA GALERA, per celebrar la cloenda de l’Any Sorribas, que commemorava els 40 anys de la publicació d’El Zoo d’en Pitus.

Tot va començar ben aviat, a les deu del matí. A poc a poc van anar arribant els autocars amb una munió de nens i nenes, amb les samarretes llampants de cada col·legi i carregats amb unes ganes bestials de veure animals. Però abans calia fer la gimcana pel recorregut que corresponia a cada cicle; els més petits cap a mirar els lleons i les panteres i els més grans cap a tafanejar els óssos i els lèmurs.

La gimcana consistia a omplir el llibret que tenien els mestres, amb preguntes i endevinalles relacionades amb els animals. Els més grans no donaven temps al mestre de fer la pregunta que ja havien trobat la solució als panells col·locats davant el recinte o les gàbies de cada animal. I els petits se sentien xisclar d’una hora lluny si la mestra els demanava quin era l’animal que es desplaça saltant i viu a Austràlia... EL CANGUUUUUUUUR!

Un cop enllestida la gimcana, els alumnes van anar a donar un cop d’ull a tots els altres animals que encara no havien pogut veure. A més dels animals, una de les visites obligades dels nens, nenes i mestres, era l’exposició de les manualitats del concurs que La Galera havia convocat a les escoles participants a l’Any Sorribas. I, de fet, l’exposició era també un zoo, però de cartó... i llana, paper, ampolles, vidre, filferros, xapes i fins i tot sabates velles! Hi havia més de tres-cents animals fets amb material reciclat i amb una bona salsa d’imaginació... Una gran combinació! Tothom que hi entrava quedava ben parat quan veien tants porcs, serps, girafes, polls, elefants i estruços fets amb tubs de paper de cuina, pilotes de tenis i oueres.

I mentre tots esperaven que fossin la una, hora de l’entrega dels premis de manualitats i dels literaris (les escoles també els havien preparat durant el curs), el senyor Sorribas es va deixar veure pel Zoo. Però caram! Quan els nens el “descobrien”, gairebé el colgaven de tan entusiasmats que l’anaven a saludar. I és que ell era el protagonista del dia!

I a la una, ben puntual, va començar el lliurament, que es va fer al “Castell”, en un petit amfiteatre preparat per a l’ocasió. La directora de La Galera, Lara Toro, va voler donar les gràcies a tots els que havien participat a l’Any Sorribas i va manifestar la seva il·lusió per haver pogut fer aquella celebració amb tants nens i nenes.

Els premis els entregaven Pilarín Bayés, Jesús Giralt –director editorial d’Enciclopèdia Catalana–, Joaquim Maluquer –patró de la Fundació Enciclopèdia Catalana– i el mateix Sebastià Sorribas. No cal dir que cada premi era rebut amb una cridòria general dels alumnes de les classes premiades, que anaven a recollir emocionats els llibres i el material informàtic i tecnològic per a les seves aules.

Es van guardonar les manualitats més reeixides, tot i que es va deixar ben clar que la tria havia estat molt difícil perquè, és cert, tots els animals eren maquíssims i molt ben fets. I també es van recompensar els autors de les composicions literàries fruit de l’estudi previ i posterior a la lectura d’El zoo d’en Pitus i de la preparació d’un projecte solidari. Un grup de nens i nenes de la Granadella se’n tornaven contents cap a casa, ben carregats amb els obsequis: els havien premiat la seva redacció en què explicaven el projecte per a omplir l’escola i el poble de flors i plantes. “Ens va agradar tant i tant, El zoo d’en Pitus!!!”, explicaven emocionats.

I tot i que el zoo de Barcelona sigui ben diferent del de la novel·la, l’Ares, l’Andreu, en Cristofer, la Paula, l’Albert, la Betel, la Mireia, la Tibi, la Sanae, la Júlia, en David, en Josep i l’Ester, la seva mestra, van passar, com tots els altres milers de nens i nenes, un dia inoblidable al zoo dels animals exòtics de Barcelona. I segur que tots recordaran, a més, les bones estones que han passat al costat dels pacífics animals del zoo d’en Pitus i dels seus grans amics: una colla de nens i nenes d’un barri de Barcelona que, com ells, han dedicat una part del seu temps a pensar en els altres.

Text: EUGÈNIA MORER I SERRA
Fotografies: CRISTINA SANS
Tornar a dalt