CAVALL FORT | Cavall Fort: 1068 - L’entrevista: Josep Giribet [CAVALLFORT]

Colors invisibles
Josep Giribet

Entrar a l’estudi d’un artista plàstic sempre és una experiència apassionant. Avui el Josep ens ha obert les portes del seu laboratori de pintor per fer-li unes quantes preguntes relacionades amb els darrers quadres que acaba de presentar a la ciutat de Tàrrega, on viu i treballa a la golfa de casa seva, molt a tocar del campanar de la parròquia de la verge de l’Alba.

Per què la teva exposició de pintures té el títol Colors Invisibles?

–Perquè fa referència a aquests colors que sé que hi són però que jo no distingeixo, perquè sóc daltonià. Per tant, per a mi alguns d’ells són invisibles. És una paradoxa, ja que sóc un pintor que realitza quadres figuratius, realistes, perquè els altres vegin el que jo no puc veure. És curiós, oi? No ho he vist però ho he pintat.

Les coses, les persones, els objectes, els veus en blanc i negre?

–No, són molt pocs els que perceben el món en blanc i negre. Potser una persona de cada un milió. De fet, la majoria dels animals hi veuen sols en blanc i negre, tret dels humans, els ximpanzés, els goril·les, alguns ocells i alguns insectes, que ho fan en color.

Explica’ns què és el daltonisme

–S’entén com a daltonisme la confusió dels colors. N’hi ha de diferents tipus: uns confonen vermell i verd, altres vermell amb negre o marró, alguns verd i blau... En el meu cas, si es troben de costat certs matisos de verd i de vermell no sé distingir-los. No és que no vegi el vermell o el verd. El que em passa és que els puc confondre.

Per què en la societat d’avui el color és més decisiu que temps enrere?

–Cada cop s’introdueix més el color com a factor de classificació, d’alerta, de distinció, d’advertència, de comunicació... cosa que afecta més la vida diària de les persones que tenim aquest contratemps daltonià. Per exemple, els senyals de trànsit, com ara els semàfors.

I com t’ho fas, per a no creuar en vermell?

–Doncs perquè sé que el vermell és a dalt. Però, en canvi, si em posessin un llum aïllat, no sabria si he de passar o no. Una anècdota que recordo és d’anar amb cotxe per Suïssa i trobar que en moltes cruïlles els semàfors estan horitzontals i, en un primer instant, no saber si el vermell era a la dreta o a l’esquerra. Ara, no sols són els semàfors d’allà sinó també altres senyals, marques a terra, com les zones d’aparcament blaves o verdes, que més o menys distingeixo. Amb tot, si algun dia s’inventen la zona vermella, tindré un problema.

Pel que fa a la pintura, hi ha hagut artistes destacats que hagin estat daltonians?

–Els daltonians que han tingut inquietuds artístiques s’han dedicat preferentment a les arts plàstiques com l’escultura, el gravat, l’arquitectura, que són arts on el color té un paper més secundari. Així i tot, hi ha hagut pintors daltonians, com el preimpressionista Turner i el cubista Fernand Léger.

Com és que utilitzes l’ordinador a l’hora de pintar quadres?

–Els ordinadors han estat la meva brúixola. I és que els ordinadors em permeten, a partir d’una fotografia, poder saber de quin color és cada una de les parts i el matís, amb una precisió enorme, ja que els ordinadors disposen d’una paleta de setze milions de colors diferents. Ah, i cada un d’ells és únic i està classificat amb un valor numèric. Per tant, tinc una eina d’orientació fabulosa.

Quin mètode utilitzes per a pintar?

–El mecanisme de treball és fàcil. Qualsevol persona amb l’ordinador de casa pot trobar un programa gratuït que es pot baixar per Internet, que està en català: es diu GIMP i serveix per a tractar fotografies, provinents d’una càmera de fotos, un escàner o una imatge també d’Internet. Si ens posem a sobre amb el ratolí i premem el botó de la dreta, sabrem quins valors tenen cada un dels punts de colors que formen aquella imatge.

I ja està?

–No, llavors el problema és passar-ho al món físic. Com sé quin blau és si resulta que els tubs de pintura sovint es coneixen amb noms d’origen medieval de fa cinc-cents anys? Feu la prova. Si agafeu tubs de pintura artística trobareu que tenen noms com terra ombra, siena torrada, blau de Prússia, blau d’ultramar... Clar, això, per al qui hi veu bé no serà cap problema. Agafarà la paleta i pintarà. Però, i en un cas com el meu? Imagineu que vull pintar algú amb els cabells rossos i per la meva condició de daltonià em confonc de tub i els pinto verds.

Com ho soluciones?

–Doncs partint d’una fotografia. Poso el cursor a sobre dels cabells i em diu un determinat valor de groc i els diferents matisos: l’ombra, la zona clara, el lloc on toca la llum... A partir d’aquí el treball que he fet ha estat buscar l’equivalència entre aquest món digital tan precís, desenvolupat, ordenat i aquell món tradicional que ve de les arrels medievals. En fi, que per resoldre l’entrellat he ideat un sistema de conversió entre els valors digitals i els valors dels pigments. Tinc tots els tubs de casa numerats i sé quin tub de pintura s’ha d’utilitzar per a pintar aquell color que hi ha a la fotografia aproximadament.

I te’n surts?

–Molt. La prova és que hi ha gent que després de veure els quadres de l’exposició queden sorpresos quan els explico que sóc daltonià. I llavors, sovint diuen: “Com és possible?” Doncs és possible perquè he utilitzat un mètode, un sistema, una brúixola.

Tot això està molt bé, però per què vols pintar com ho veu la majoria de la gent?

–No és tant voler pintar com ho veuen els altres. Per mi és un treball de recerca, els resultats del qual em produeixen una especial emoció, i encara més quan tens aquesta mancança. És com si diguessis “Jo, no puc nedar” i, de sobte, algú et facilita un vestit de busseig i observes una bellesa extraordinària que hi ha just a sota el mar que tenies davant de casa teva. Això és una mica el que m’ha passat amb aquests colors invisibles.

Text: ANTONI SERÉS I AGULAR
Fotografies: JOSEP GIRIBET I ANTONI SERÉS
Pàgina web d’interès: http://www.tarrega.com/colors/
Tornar a dalt