CAVALL FORT | Cavall Fort: 1067 - El conte: Extraescolars [CAVALLFORT]

El conte
Extraescolars

ALS PARES DEL IAGO, el que els feia més por de tot era que el seu fill s’avorrís. Potser es preocupaven més que altres famílies perquè el Iago era fill únic, i ells, com a bons pares, sabien que els fills únics tenen més perill d’avorrir-se perquè sovint els falten els companys de joc.

Dues setmanes abans de començar el curs el pare del Iago arribava a casa amb una pila de fulls i prospectes d’informació sobre activitats extraescolars, aquelles que es fan quan s’acaba l’horari d’escola.

–Aquest any n’hi ha de molt fermes, xato... Ja veuràs, estic segur que no t’avorriràs –li va dir un dia el pare, ple d’il·lusió.

El Iago va començar a mirar aquell munt de papers i va somriure, content de saber que no s’avorriria. Aleshores la mare va plantar una calendari molt gros al mig de la taula i, amb un bolígraf a la mà, es va disposar a apuntar tot el que faria el seu fill estimat aquell any.

–A veure, a veure...
Què et sembla si els dilluns continues anant a classes de grec?

–Ah, molt bé, com l’any passat, oi? –va dir el Iago.

–Sí, és clar, l’any passat vas fer grec i llatí. Potser aquest curs ho podríem reforçar una mica –va dir la mare.

–Dimarts, com tenim els dimarts? –va atacar el pare–. Em sembla que és un bon dia per a l’esport. Què prefereixes: esgrima, handbol, patinatge artístic, piragüisme...

–I futbol?

–va preguntar tímidament el Iago.

–El futbol està massa vist. El millor seria que escollissis alguna coseta més original. Ja ho tinc! Hi ha un curs fantàstic d’escalada d’interior. El professor és un escalador que ha pujat els Himàlaies.

–Ah, d’acord –va dir el Iago.

Amb paciència i molta dedicació, al cap de dues hores ja tenien tota la setmana organitzada. Al final la cosa va quedar així: dilluns, grec; dimarts, escalada d’interior; dimecres, escacs d’exterior; el dijous, classes de cuina japonesa; el divendres, teletext per a nens i nenes occidentals. I la cosa no s’acabava aquí, és clar, perquè l’avorriment era especialment nociu els caps de setmana. Els dissabtes el Iago aniria a un esplai que durava tot el dia i que els duia a la muntanya a practicar tècniques de supervivència en condicions extremes. I el diumenge era l’únic dia que s’ho agafava amb més tranquil·litat: golf al matí i a la tarda una sessió de tres pel·lícules a la filmoteca.

Quan va arribar el mes de gener els pares del Iago es van començar a preocupar. S’adonaven que el seu fill amb prou feines parlava a l’hora de sopar i als matins li costava molt llevar-se.

–Vols dir que el nen no se’ns està avorrint? –va dir la mare.

–Potser li podríem trobar alguna altra coseta per fer al vespre, després de les activitats que ja fa. Just abans de sopar, vull dir –va suggerir el pare.

Però a l’últim van decidir que abans que res era preferible portar el seu fill al metge, no fos cas que hagués agafat alguna malaltia estranya.

D’entrada el metge va parlar uns minuts amb els pares i a continuació els va demanar de tenir una conversa privada amb el Iago. Després els va fer entrar de nou a la consulta.

–Mirin, l’única solució per tal que el seu fill es posi bo és que abandoni totes les activitats que no siguin estrictament escolars. Les extraescolars, com en diuen ara.

Els pares del Iago es van quedar pàl·lids i amb la boca oberta.

–Però doctor, pensi que això que ens diu és molt arriscat. I si el nen s’avorreix? –va dir el pare, amb veu tremolosa.

–Si s’avorreix que s’avorreixi –va sentenciar el metge, amb una serenitat total.

Els pares del Iago, molt a contracor, van obeir les instruccions del metge. Les setmanes i els mesos van passar, i ells, astorats, esperaven el moment en què el Iago es començaria a queixar d’aquella nova vida. Però les queixes no van arribar.

Un dia, a la sortida de l’escola, un amic de classe va preguntar al Iago quines eren les activitats extraescolars que feia. Ell es va limitar a arronsar les espatlles i després va contestar:

–Després de l’escola vaig a casa i m’avorreixo.

–I com és això d’avorrir-se?

–És molt divertit –va respondre el Iago.

Per DAVID NEL·LO
Il·lustració: XAVIER SALOMÓ
Tornar a dalt