CAVALL FORT | Cavall Fort: 1060 - Deixeu-vos sorprendre: Ping pong [CAVALLFORT]

Deixeu-vos sorprendre:
El ping-pong

A cavall entre l’esport de competició i l’activitat de lleure, se’l coneix oficialment com a tennis de taula. El nom de ping-pong li ve del so que fa la pilota en picar a les pales i la taula de joc.

Característiques principals

El ping-pong és un esport de pilota que enfronta dos jugadors o bé dues parelles de jugadors situats a banda i banda d’una taula rectangular dividida per la meitat per una xarxa transversal. El joc consisteix a colpejar una petita pilota de cel·luloide amb una pala amb l’objectiu que boti una vegada sobre la superfície del camp contrari de manera que no pugui ser retornada per l’adversari.

Les partides es juguen a vint-i-un punts i en cas d’empat a vint punts es juga fins que un dels jugadors aconsegueix dos punts d’avantatge davant el contrincant. Cada cinc punts es canvia el torn de servei i als onze punts hi ha canvi de banda. També es fan partides a onze punts servint dues vegades cada jugador.

Els orígens

A Anglaterra, entorn de l’any 1890 es va inventar el ping-pong com una versió reduïda del tennis de pista amb la singularitat que en facilitava la pràctica en espais coberts. En un primer moment les pilotes eren de suro i les pales eren folrades de pell d’animal.

El 1926 es va crear la Federació Internacional de Tennis de Taula (ITTF), que va començar a perfilar les normes en què es reglamenta l’esport, i es va organitzar la primera edició oficial dels campionats del món amb un total de set països participants. L’any 1997 la xifra d’estats participants als World Championship, que és com es coneix el campionat, va arribar al nombre de cent una nacions inscrites.

Per això no és estrany que en els Jocs Olímpics de Seül del 1988 el tennis de taula entrés a formar part del programa olímpic, en què per una banda els equips asiàtics com la Xina, les dues Corees, Hong Kong i Japó, i per l’altra banda els equips nòrdics com Dinamarca i Suècia, són els més importants.

Dins l’Estat espanyol els Països Catalans van ser pioners en la introducció del tennis de taula. A Barcelona el 1935 es va celebrar una assemblea d’entitats per crear la Federació Catalana de Ping-pong i al mateix temps organitzar els Campionats de Catalunya.

És un joc tàctic, de precisió i velocitat, que tothom pot practicar, des d’infants fins a adults. Si bé pot arribar a ser un esport d’alt nivell, també és una activitat d’integració social molt important.

El miniping-pong

D’un temps ençà, en diverses ciutats de Catalunya se celebren les Diades de Miniping-pong a l’aire lliure amb un altíssim èxit de convocatòria, en què participen des de nens i nenes fins a gent gran que ocupen durant unes hores places i carrers en una agradable jornada lúdica i esportiva.

Aquestes propostes populars es duen a terme gràcies als convenis que signen institucions i entitats com ara el Club Tennis de Taula Ripollet, la Fundació Caixa Sabadell, la Diputació de Barcelona, la Federació Catalana de Tennis de Taula i una bona part dels principals ajuntaments i consells comarcals del país.

Ara bé, la proposta de les Diades de Miniping-pong no acaben aquí. Durant el curs escolar s’ha anat introduint progressivament la pràctica d’aquest esport en els programes educatius de cent seixanta-vuit centres d’ensenyament fins a arribar a acostar la iniciativa a més de vint-i-sis nens i nenes.

Una de les peculiaritats del miniping-pong és que es juga en una taula d’una sola peça que de seguida es pot muntar o arraconar amb facilitat.

A més, com que l’espai que es necessita no és excessiu, en una sala s’hi poden encabir diverses taules alhora, i això encomana les ganes de jugar-hi. Què, t’apuntes a fer una partideta?

Text: TONI SERÉS
Dibuixos: GUSTAVO ROLDÁN
Adreça d’interès: www.fctt.org

Tornar a dalt