- CAVALL FORT
- Cavall Fort
- Números anteriors
- Número 1059
- Deixeu-vos sorprendre
Deixeu-vos sorprendre: la màgia dels minerals
El sofre
El mineral del diable El sofre és un dels primers elements químics coneguts i utilitzats per l’home. Aviat va despertar la curiositat dels grecs i del romans, que es van adonar que es trobava prop dels volcans. Per això el van relacionar amb Vulcà (l’Hefest dels grecs), el déu del foc. Durant l’edat mitjana es deia que era el mineral del diable perquè hi havia la creença que l’infern era ple de sofre.
Cristalls de sofre.
Xina.
Com és?
El sofre sol ser de color groc llimona, però pot ser lleugerament verdós o ataronjat. Se’l reconeix fàcilment per l’olor, produïda per les constants emanacions de gas sulfurós que es formen quan el mineral entra en contacte amb l’oxigen de l’atmosfera.
Poques vegades forma cristalls però aquests solen ser molt atractius, en forma de doble piràmide amb les puntes truncades i sovint acompanyats d’altres minerals vistosos, com la calcita, l’aragonita i la celestina. Els cristalls poden ser força grossos, de més de 10 centímetres. El sofre és molt delicat i fràgil i, si n’agafem un bocí i l’escalfem dins de la mà tancada, aviat crepita (fa crec-crec) i es trenca.
On es troba?
Quasi sempre es troba en crostes pels voltants dels llocs on hi ha o hi ha hagut una activitat volcànica, i per això és comú en aquells països on hi ha força volcans, siguin actius o apagats.
Els millors exemplars amb cristalls són de l’illa de Sicília, al Mediterrani. També se n’han trobat de molt bonics a Polònia i Bolívia i, en menor quantitat, a Texas i Louisiana (Estats Units), a Xile i al Japó. A Catalunya se n’han fet troballes esporàdiques prop de Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà.
El Arenal - Costa Rica
El sofre se sol trobar en llocs on hi ha volcans.
El mineral del diable
Tot i que no és el seu únic origen, com que està molt relacionat amb l’activitat volcànica, sempre s’ha associat la seva presència amb el foc i se l’ha suposat un símbol de l’infern i de la presència del diable. Alguns pobres alquimistes de l’antiguitat feien molts experiments amb sofre i per això les seves cases i els seus vestits en feien l’olor. Per aquest motiu eren acusats de ser dimonis o servents del diable i eren cremats en fogueres a les places públiques de pobles i ciutats.
Sofre massiu. Conil - Càdis.
Diferents tipus de sofre: 1 cristal·litzat, 2 en pols purificat per anàlisi, 3 massiu.
Usos
La major producció mundial de sofre no prové de l’extracció d’aquest mineral sinó del sofre contingut en grans jaciments de pirita.
Un dels usos més espectacular i segurament més antic del sofre, per motiu que crema amb molta facilitat, és com a component bàsic de la pólvora i altres explosius i també de les cerilles i dels focs artificials. Però la seva utilització industrial més important és en la fabricació de l’àcid sulfúric per als laboratoris de les indústries química i farmacèutica, ja que forma part de moltíssims medicaments.
És essencial en la fabricació de paper i serveix per al tractament (vulcanització) del cautxú, d’aplicació directa en la fabricació de pneumàtics de cotxe i en tota mena de gomes. També és molt útil en l’elaboració de pintures i productes per a netejar l’acer.
El sofre és un dels components bàsics dels focs artificials.
També és far servir en la fabricació de pneumàtics.
Si en voleu saber més:
Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella (Geologia)
Parc de la Ciutadella, s/n, 08024 Barcelona
Tel.: 933 196 895 A/e: museugeologia@mail.bcn.es
www.bcn.es/museuciencies
Museu Mollfulleda de Mineralogia
C. de l’Església, 39, 08350 Arenys de Mar.
Tel.: 937 922 626
Museu de Geologia Valentí Masachs
(Escola de Mines, U. Politècnica)
Av. de les Bases de Manresa, 63-71, 08240 Manresa
Tel.: 938 732 099
Text: Carles Curto
Fotografies: Jordi Vidal
Museu de Geologia-MCNC




