CAVALL FORT | El Nil

El Nil

Origen

El Nil, un dels rius més llargs del món, neix al cor del continent africà i circula cap al nord fins a desembocar a la mar Mediterrània. Les seves aigües reguen els països desèrtics pels quals passa, la població dels quals es concentra a la seva vora. Dos-cents milions de persones depenen del Nil. Trobar les fonts del Nil va ser l’objectiu de molts exploradors. No va ser fins al 1930 que un explorador alemany, Waldecker, va demostrar que el riu neix al nord del llac Burundi.

Recorregut

El Nil té dues branques principals: el Nil Blanc i el Nil Blau, anomenats així pel seu color. El Nil Blanc neix com a riu Kagera, al país africà de Burundi, i va a parar al llac Victòria, el més gran de l'Àfrica. Segueix el seu recorregut en direcció nord per les planes, les gorges rocoses i els boscos tropicals, fins a arribar als impenetrables aiguamolls sudanesos. A prop de la ciutat de Khartum, s'uneix al Nil Blau, el més ràpid i cabalós de l'Àfrica, que neix en terres etíops i que té l’origen al llac Tana. A partir d’aquí, el riu encara ha de recórrer 1.800 quilòmetres a través del desert fins a arribar al mar. El Nil té sis saltants d’aigua. En aquests llocs les roques dificulten o fins i tot impossibiliten la navegació. La primera cascada es troba a prop de Khartum i la sisena és la d’Assuan. A partir d'aquí, i fins a arribar al Caire, ciutat que enlluerna com un miratge fabulós, milers de falutxos, tradicionals barques egípcies amb veles triangulars i rems, aprofiten el vent i es deixen portar pel fort corrent del riu. Després del Caire, a 200 quilòmetres del mar, el riu es divideix en diversos canals que formen un delta de fèrtils terres de conreu. El gran port d’Alexandria, a l’oest del delta, cèlebre des de l’antiguitat, és al final d’aquest nostre recorregut pel Nil, fins a arribar al mar.

Terra de faraons

El Nil travessa Egipte de sud a nord. Les seves aigües han estat el bressol d’una de les civilitzacions més antigues de la humanitat. Les crescudes periòdiques del riu cobrien la terra d’un fang negre, el llim, que servia de fertilitzant per als camps de la vall. Els antics egipcis, governats per faraons, adoraven el Nil. Era venerat com a corredor entre la vida i la mort. Hi pescaven, s’hi banyaven, en bevien l’aigua i els servia de mitjà de transport. Per a ells, el riu era font de vida. Quan començava la crescuda li feien ofrenes i li componien càntics i poemes. Els egipcis vivien i morien a prop del riu. Enterraven els morts a la riba oest, on es pon el sol. Decoraven les parets de les tombes amb motius que simbolitzaven l’aigua. A les sepultures sovint hi deixaven maquetes de vaixells, perquè el mort pogués viatjar pel riu fins al més enllà.

El Papir

En aigües tranquil·les dels grans aiguamolls del delta hi creixen els papirs, Cyperus papyrus, on fan niu garses i pelicans. Els antics egipcis cultivaven aquesta planta perquè de la medul·la de les tiges fabricaven el papir per als escribes. Aquí a casa nostra es cultiva una altra espècie de papir per raons ben diferents, el Cyperus esculentus, la planta de la qual s'obté la xufla, amb la qual es fa la refrescant orxata.

El riu Avui

Fins al segle XX, el Nil establia el ritme de la vida dels homes. Després s’han construït preses com la d’Assuan que permeten controlar les aigües del riu. La gran presa reté les aigües del Nil formant el llac Nasser, el llac artificial més gran del món, de 500 quilòmetres de llarg. Aquestes grans obres han proporcionat electricitat i permeten evitar les sequeres. Però el llim ja no fertilitza els camps –queda bloquejat als embassaments–, i els egipcis han de fer servir productes químics per a adobar la terra.

El Nil

Longitud	6.671 km
Naixement Burundi	Àfrica central
Desembocadura Egipte	al mar Mediterrani

Aquest és un dels rius que surten al dossier “Sisrius” que publiquem al número 1049-1050 de Cavall Fort.

També us hi parlem de l’Amazones, el Mississipí, el Rin, el Iang-Tsé i l’Ebre, i de moltes coses interessants sobre els rius.

Text. FINA RIFÀ, PIA GUINDULAIN, TONI SERÉS
Il·lustracions: FINA RIFÀ
Fotografies: ORIOL ALAMANY, JORDI GUMÍ, JOSEP NOVELLÓN, M. A. ORELLANA, JORDI VIDAL
Disseny Gràfic: XITA CAMPS

Tornar a dalt