CAVALL FORT | Cavall Fort: 1099: La Bressola [CAVALLFORT]

La Bressola
Trenta anys ensenyant en català

La història de la Bressola és com un conte

d’aquells de tota la vida. Hi surt un rei que imposa la seva voluntat a tot el regne, uns súbdits que s’hi rebel·len i uns amics que els donen un cop de mà. I aquest conte, com molts contes clàssics, té un final feliç.

Tot va començar fa més de tres-cents anys, quan un rei va ordenar que tothom al seu regne parlés com ell. Ell parlava francès, així que tots els súbdits havien de parlar francès, també. Al regne hi havia unes terres on la gent parlava català, però el rei va prohibir aquesta llengua. Durant segles tothom va obeir l’ordre del rei. Un dia, però, els habitants d’aquelles terres van decidir recuperar la seva llengua i obrir una escola on els nens estudiessin en català. Al principi els va costar una mica tirar endavant el projecte, però amb el temps van anar fent molts amics que els van ajudar. I l’escola va ser un èxit.

Aquesta història és ben real. Tot això va passar a França: el rei era Lluís XIV, les terres on es parlava català, la Catalunya Nord, i l’escola és la Bressola.

La llengua del pati

La primera Bressola es va crear l’any 1976 a Perpinyà. Avui ja en són vuit: set escoles de maternal i primària i un col·legi de secundària, situats a diferents poblacions de la Catalunya Nord. En total, les escoles Bressola tenen més de sis-cents alumnes. L’objectiu de la Bressola no és solament ensenyar en català, sinó també convertir-lo en la llengua de comunicació habitual entre els alumnes. Tenint en compte que la majoria dels nens només parlen francès quan entren a la Bressola, com s’aconsegueix, això? Doncs introduint un sistema pedagògic especial.

D’entrada, els nens comencen a la Bressola de ben petits, quan tenen entre dos i quatre anys. D’aquesta manera, als mestres els és més fàcil acostumar els alumnes a fer servir el català d’una manera natural. Els mestres no parlen català només a classe: també ho fan a l’hora del pati, quan juguen amb els nens.

A més, la Bressola empra un mètode basat en la responsabilització. Això vol dir que els alumnes més grans es cuiden dels petits a l’hora del pati. I com que els grans parlen català, els petits també ho fan. Joan Pere Le Bihan, director de la Bressola, diu que als alumnes grans els agrada fer això perquè se senten importants. “Aquests nens, a més d’ensenyar llengua, ensenyen civisme”, explica el director.

I el sistema funciona, perquè el català és la llengua d’ús majoritari al pati de l’escola. És “la llengua dels jocs i les baralles”, com diu Le Bihan.

Una escola reconeguda

Què fa que famílies que no parlen català a casa vulguin portar els seus fills a la Bressola? Molts d’aquests pares i mares són gent d’origen català que ha perdut la llengua i vol que els seus fills la recuperin. Però sobretot trien la Bressola per la seva bona fama.

La Bressola practica una pedagogia oberta que afavoreix la creativitat, el contacte amb la natura, les sortides culturals... A més, el seu sistema pedagògic té molt bons resultats: els alumnes d’aquestes escoles tenen més facilitat per a aprendre coses, especialment altres idiomes. I la responsabilització fa que els nens desenvolupin el seu esperit cívic.

També hi ha un interès econòmic perquè els pares vulguin portar els nens a la Bressola. Com explica Le Bihan, els alumnes catalanoparlants tenen cada cop més avantatges a l’hora de buscar feina. I és que, cada cop més, les empreses franceses busquen treballadors que parlin català per fer negocis amb empreses catalanes.

La Bressola avui

Ara que han passat més de trenta anys des que es va crear, la Bressola gaudeix d’un gran reconeixement. El Govern francès valora la seva tasca pedagògica i actualment es fa càrrec del sou de vint-i-vuit mestres de la Bressola. Le Bihan diu que “ningú no ho hauria pogut somiar fa trenta anys”, quan no rebien subvencions.

La Bressola també té el reconeixement català. L’any passat, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, una distinció molt important que agraeix la feina que fa per recuperar el català a la Catalunya Nord. I cada cop més mestres catalans s’interessen pel sistema pedagògic de la Bressola.

Però la Bressola té un problema... Molts nens es queden sense poder estudiar en alguna d’aquestes escoles perquè no hi ha places suficients o perquè no hi ha cap centre prop de casa seva. La Bressola no té prou recursos per a fer front a totes les demandes de matriculació que li arriben. I aquí és on entren en joc els Amics de la Bressola.

Un munt d’amics

Amics de la Bressola és una associació que s’encarrega de donar a conèixer la feina de la Bressola i buscar fonts de finançament perquè les escoles puguin disposar de més recursos. Amb la seva tasca, els Amics de la Bressola han aconseguit que moltes institucions públiques donin suport econòmic a la Bressola, entre elles la Generalitat de Catalunya, el Govern balear i més de cent vuitanta ajuntaments. També han aconseguit el reconeixement d’organitzacions privades com el Barça o l’equip de rugbi dels Dragons Catalans, i de moltes personalitats.

D’altra banda, els Amics de la Bressola posen en marxa diferents activitats culturals. Han ajudat a muntar una exposició sobre l’escola que volta per tot Catalunya. També han col·laborat en la publicació d’un llibre que repassa els trenta anys d’història de la Bressola. I fins i tot han participat en l’edició d’un CD musical.

Aquest CD es diu Musiquetes per a la Bressola, i recull una vintena de cançons populars, interpretades per músics reconeguts d’arreu dels Països Catalans. En alguns casos, les cançons han estat versionades amb ritmes diferents com reggae, ska o rumba.

El CD es complementa amb un web, www.musiquetes.cat. Al web trobareu tota la informació sobre aquest projecte, a més de propostes educatives i un tall extra que no surt al disc.

Text: CHUS DÍAZ
Fotografies facilitades per Amics de la Bressola
www.amicsbressola.cat